Aquesta és la darrera reflexió de l’assignatura de Teoria de l’Educació centrada en el darrer bloc de l’assignatura. Proposo una reflexió al voltant del tractament que fan les darreres reformes educatives del principi d’atenció a la diversitat (LOGSE, LOE, LOCE), exposant el tipus de mesures que cada una d’elles plantegen per treballar-lo, les seves fortaleses i aspectes susceptibles de crítica.
Pel que fa a la LOGSE, té el propòsit d'atendre als alumnes amb capacitats extremes, implica també l'igualtat en tots els àmbits de l'educació ja sigui l'intervenció, el currículum i el tractament. La LOGSE es planteja tractar la diversitat tant per alumnes amb capacitats mínmes i alumnes d'una altra ètnia. Aquesta llei es basa amb l'integració dels alumnes amb menys capacitats cap a l'educació espanyola, a partir de la tolerància i el compromís. Aquest sistema d'integració a vegades té mals resultats pel que fa als alumnes amb discapacitats.
La LOE, també fa referència a l'atenció a la diversitat en aquest cas amb persones que presenten necessitats educatives especials, alumnes amb altes capacitats, alumnes amb integració tardana al sistema educatiu. Aquesta llei té com objectiu una atenció més personalitzada per aquests alumnes. Important mesura és el PLA INDIVIDUAL de TREBALL.
La LOCE és la que menys involucració té en aquest tema. Té com objectiu augmenta el numero de coneixements que tenen els alumnes.
miércoles, 25 de junio de 2008
Tema 5. BLOC II Teoria Ed. II (6a reflexió)
Aquesta és la penúltima reflexió a realitzar dins d’aquest blog per al seguiment de l’assignatura de Teoria de l’Educació II. Treballarem amb els conceptes de neutralitat i bel·ligerància en educació. A partir de l’exposició d’una idea o fet controvertit que es pugui plantejar dins l’àmbit educatiu i que involucri un dilema moral, cal exposar a quina mena d’arguments correspondria una postura bel·ligerant i una neutral. A continuació caldria possicionar-se personalment i argumentar la pròpia opció assenyalant a quin tipus de valors morals s’està apel.lant
Una situació que ens podríem trobar dins d'un àmbit educatiu que ens soposi un dilema moral, és l'aparició d'un cas d'homosexualitat acompanyat de les burles i la discriminació dels companys. Com hauria de tractar el professor el tema davant de la resta dels alumnes? Quin hauria de ser el seu paper davant de la persona homosexual i la resta del grup? Com hauria de posicionar-se?
Si el professor adoptés una actitud bel·ligerant, es podria posar de part de l'alumne i defensar-lo davant de la resta de companys, demanar que el deixessin d'insultar i dir-lis que no tenen cap dret a actuar d'aquesta manera.
Per altra banda, des de l'actitud neutral, el professor podria utilitzar una classe de tutoria per parlar del tema de la homosexualitat, sense intervenir directament dins del conflicte que hi ha dins del grup. Podria parla de quines diferències hi ha entre les persones heterosexuals i homosexuals com a persones? I per a quines raons se les pot decriminar? fer-li's entendre des d'un punt de vista objectiu, que tant uns com els altres són iguals, que l'única cosa que canvia és la seva orientació sexual.
Personalment, em posicionaria de manera neutral ja que si adoptés una actitud bel·ligerant crec que podria comportar més problemes dins del grup, ja que la majoria d'ells pensaria que estic en contra seva per defensar a la persona homosexual. Des de la neutralitat, podria aclarir les idees i els dubtes que tenen, i parlar sobre el tema d'una manera natural, per tal de que ho acceptin i respectin el seu company.
Els valors que serien més destacats durant aquest procés serien el de l'igualtat, la solidaritat i el companyerisme.
Una situació que ens podríem trobar dins d'un àmbit educatiu que ens soposi un dilema moral, és l'aparició d'un cas d'homosexualitat acompanyat de les burles i la discriminació dels companys. Com hauria de tractar el professor el tema davant de la resta dels alumnes? Quin hauria de ser el seu paper davant de la persona homosexual i la resta del grup? Com hauria de posicionar-se?
Si el professor adoptés una actitud bel·ligerant, es podria posar de part de l'alumne i defensar-lo davant de la resta de companys, demanar que el deixessin d'insultar i dir-lis que no tenen cap dret a actuar d'aquesta manera.
Per altra banda, des de l'actitud neutral, el professor podria utilitzar una classe de tutoria per parlar del tema de la homosexualitat, sense intervenir directament dins del conflicte que hi ha dins del grup. Podria parla de quines diferències hi ha entre les persones heterosexuals i homosexuals com a persones? I per a quines raons se les pot decriminar? fer-li's entendre des d'un punt de vista objectiu, que tant uns com els altres són iguals, que l'única cosa que canvia és la seva orientació sexual.
Personalment, em posicionaria de manera neutral ja que si adoptés una actitud bel·ligerant crec que podria comportar més problemes dins del grup, ja que la majoria d'ells pensaria que estic en contra seva per defensar a la persona homosexual. Des de la neutralitat, podria aclarir les idees i els dubtes que tenen, i parlar sobre el tema d'una manera natural, per tal de que ho acceptin i respectin el seu company.
Els valors que serien més destacats durant aquest procés serien el de l'igualtat, la solidaritat i el companyerisme.
domingo, 25 de mayo de 2008
Tema 3. BLOC II Teoria Ed. II (5a reflexió)
La noció d’educativitat fa referència a una qualitat de l’educador com a subjecte però també és un tret del medi educatiu. En quin sentit podem dir això? Reflexiona sobre el tipus d’interaccions que es produeixen entre educador i medi educatiu i com aquestes afecten sobre el grau d’educativitat d’ambdós.
Aquesta afirmació fa referència a que el medi també educa a les persones. Dins d'aquest medi es poden trobar elements artificials creats per l'èsser humà o elements naturals propis de la natura. Els elements del medi educatiu que més influència tenen són: el medi natural ja que segons el lloc on es visqui hi ha una manera distinta de viure i d'invertir el temps per tant s'educa diferent; un altre element són les relacions amb els congèneres ja que els humans som animals gregaris i la socialització és un pilar fonamental pel nostre desenvolupament; i com a últim element trobem la cultura, ja que és l'encarregada de satisfer les necessitats de la societat.
L'educador ha de conèixer amb profunditat aquests tres aspectes del medi educatiu per tal de què els educands rebin de manera adequada els coneixements que els hi vol transmetre i aquests estiguin en sintonia amb el medi educatiu.
Aquesta afirmació fa referència a que el medi també educa a les persones. Dins d'aquest medi es poden trobar elements artificials creats per l'èsser humà o elements naturals propis de la natura. Els elements del medi educatiu que més influència tenen són: el medi natural ja que segons el lloc on es visqui hi ha una manera distinta de viure i d'invertir el temps per tant s'educa diferent; un altre element són les relacions amb els congèneres ja que els humans som animals gregaris i la socialització és un pilar fonamental pel nostre desenvolupament; i com a últim element trobem la cultura, ja que és l'encarregada de satisfer les necessitats de la societat.
L'educador ha de conèixer amb profunditat aquests tres aspectes del medi educatiu per tal de què els educands rebin de manera adequada els coneixements que els hi vol transmetre i aquests estiguin en sintonia amb el medi educatiu.
Tema 2. BLOC 2. Teoria Ed. II (4a reflexió)
Després d’analitzar la figura de l’educand ens hem de centrar en la de l’educador. Reflexiona sobre el concepte d’educador des de la seva dimensió més teòrica fins arribar a una perspectiva més pràctica: l’educador com a professional. Quin paper té un educador en la nostra societat actual i quines característiques/qualitats hauria de tenir?
L'educador ha de ser una persona amb els coneixements científics i tècnics, culturals, pedagògics, pràctics i personals. Tots ells en conjunt fan de l'educador una persona capaç per educar als seus alumnes per a la vida. Aquests coneixements alguns són teòrics que s'aprenen a través de l'estudi, d'altres són pràctics que s'aprenen a través de l'experiència i per últim estan les característiques personals i actituds de cada persona.
Pel que fa a les característiques i qualitats que hauria de tenir són les següents:
- Motivador.
- Fomentar l’interacció entre iguals, aprenentatge cooperatiu, la pràctica.
- Pluralitat metodològica.
- Passió i compromís amb l’aprenentatge / Disponibilitat.
- Relació continuada.
- Adaptació als alumnes. Adaptació a la diversitat.
- Paciència.
- Explicació (coneixement) de la matèria.
- Coneixement més allà de la matèria.
- Respectava els interessos.
- Corba de la fatiga.
- Empatia.
- Bon humor.
- Organització.
- “Diàleg reflexiu”
- Relacionava el contingut amb anècdotes.
- To de veu.
Considero que el paper que té l'educador en aquests moments dins de la nostra societat és de gran relevància, ja que és l'encarregat de transmetre als educands tots els coneixements necessaris per a viure en la societat d'avui dia i poder crear un futur millor.
L'educador ha de ser una persona amb els coneixements científics i tècnics, culturals, pedagògics, pràctics i personals. Tots ells en conjunt fan de l'educador una persona capaç per educar als seus alumnes per a la vida. Aquests coneixements alguns són teòrics que s'aprenen a través de l'estudi, d'altres són pràctics que s'aprenen a través de l'experiència i per últim estan les característiques personals i actituds de cada persona.
Pel que fa a les característiques i qualitats que hauria de tenir són les següents:
- Motivador.
- Fomentar l’interacció entre iguals, aprenentatge cooperatiu, la pràctica.
- Pluralitat metodològica.
- Passió i compromís amb l’aprenentatge / Disponibilitat.
- Relació continuada.
- Adaptació als alumnes. Adaptació a la diversitat.
- Paciència.
- Explicació (coneixement) de la matèria.
- Coneixement més allà de la matèria.
- Respectava els interessos.
- Corba de la fatiga.
- Empatia.
- Bon humor.
- Organització.
- “Diàleg reflexiu”
- Relacionava el contingut amb anècdotes.
- To de veu.
Considero que el paper que té l'educador en aquests moments dins de la nostra societat és de gran relevància, ja que és l'encarregat de transmetre als educands tots els coneixements necessaris per a viure en la societat d'avui dia i poder crear un futur millor.
Tema 1. BLOC 2. Teoria Ed. II (3a reflexió)
Ja som al segon bloc de l’assignatura (Aproximació al fenomen educatiu). En aquest cas, la primera reflexió tracta sobre la figura de l’educand. Què és allò que el caracteritza com a tal? Des de quines perspectives podem analitzar aquesta figura? Quin pes té la noció d’educabilitat en la concepció actual de l’educand? Com es pot incidir sobre l’educabilitat d’un subjecte?
Els educands són les persones que tenen la capacitat de ser educades, com a tal s'han de tenir en compte tres aspectes molt importants d'aquest, com ara l'edat, les seves característiques i la transformació històrica que ha viscut. És important que els educands coneguin el context social en el que es troben ja que l'educació depèn en gran part d'aquest. S'ha d'aconseguir que l'educand tingui facilitat per adquirir l'aprenentatge i a la vegada es desenvolupi congnitivament.
Les perspectives des de les quals es pot veure a l'educand són la optimista: l'educació no té fronteres, i la pessimista: que està limitada per la sociologista, biologista i fatalista.
La infantesa és l'estadi privilegiat per a l'influència educativa. Els elements que ens permeten en aquests moments arriba als infants són: la moda, el joc i la literatura infantil.
Els educands són les persones que tenen la capacitat de ser educades, com a tal s'han de tenir en compte tres aspectes molt importants d'aquest, com ara l'edat, les seves característiques i la transformació històrica que ha viscut. És important que els educands coneguin el context social en el que es troben ja que l'educació depèn en gran part d'aquest. S'ha d'aconseguir que l'educand tingui facilitat per adquirir l'aprenentatge i a la vegada es desenvolupi congnitivament.
Les perspectives des de les quals es pot veure a l'educand són la optimista: l'educació no té fronteres, i la pessimista: que està limitada per la sociologista, biologista i fatalista.
La infantesa és l'estadi privilegiat per a l'influència educativa. Els elements que ens permeten en aquests moments arriba als infants són: la moda, el joc i la literatura infantil.
Tema 2 - BLOC 2 Ta Ed. II (2a reflexió)
En aquest cas et proposo una activitat diferent. Escull dos elements, fets o productes que tinguin a veure amb l’àmbit educatiu i relaciona’ls amb un dels tres nivells o dimensions en que podem classificar el coneixement en el camp de la teoria de l’educació: descriptiu, valoratiu i pràctic (o normatiu/tecnològic). Per exemple, el programa d’una assignatura i l’ideari pedagògic d’un centre educatiu. A continuació, relaciona les dimensions teòriques a les que fan referència amb les disciplines que les sustenten.
El primer element que escullo és l'excursió que fan els nens al mercat per tal de conèixer quins són els aliments que hi ha i com estàn dividits: fruita, verdura, carn, peix,... etc. Aquesta activitat forma part del nívell descriptiu ja que veu l'educació com activitat o procés. Aquesta excursió al mercat, es basa en la teoria de l'"Aprendre fent". Es vol veure el contingut dins de la realitat.
El segon element seria dues classes de nens i nenes de primària que estàn aprenent els animals, una d'elles els hi explica a través dels llibres de text i les fotografies que es mostren en aquest, en canvi l'altra classe decideix porta a tots els nens i nenes d'aquesta al Zoo perquè vegin als animals de debò i fer les activitats que el Zoo proposa. Aquest element formaria part del Nivell valoratiu ja que es parla de com la tasca educativa varia segons el tipus d'educació. Es basa en el principi teòric comprensiu - crític.
El primer element que escullo és l'excursió que fan els nens al mercat per tal de conèixer quins són els aliments que hi ha i com estàn dividits: fruita, verdura, carn, peix,... etc. Aquesta activitat forma part del nívell descriptiu ja que veu l'educació com activitat o procés. Aquesta excursió al mercat, es basa en la teoria de l'"Aprendre fent". Es vol veure el contingut dins de la realitat.
El segon element seria dues classes de nens i nenes de primària que estàn aprenent els animals, una d'elles els hi explica a través dels llibres de text i les fotografies que es mostren en aquest, en canvi l'altra classe decideix porta a tots els nens i nenes d'aquesta al Zoo perquè vegin als animals de debò i fer les activitats que el Zoo proposa. Aquest element formaria part del Nivell valoratiu ja que es parla de com la tasca educativa varia segons el tipus d'educació. Es basa en el principi teòric comprensiu - crític.
Tema 1 BLOC 1 Ta Ed. II (1a reflexió)
Aquesta és la primera aportació per desenvolupar al voltant del Bloc I de continguts (saber sobre l’educació) de l’assignatura de Teoria de l’educació II. Es tracta de reflexionar sobre el procés d’elaboració de coneixement pedagògic en l’àrea de les Ciències de l’Educació a partir de la idea d’experiència i de reflexió. Per a què serveix el coneixement pedagògic? Com es produeix? Qui el produeix? Et pots basar en l’enfocament d’autors específics com per exemple Dewey. Si fas servir algun llibre o text específic per documentar-te, recorda citar la referència.
El coneixement pedagògic és el coneixement de la temàtica de la matèria, coneixement del com ensenyar i el coneixement curricular (Shulman). Junts donen las qualitats necessàries per a que les persones siguin capaces de transmetre coneixements als alumnes triant la manera més adequada per a cada tema i per cada tipus de coneixement. Això s'aconsegueix a través de l'experiència i de la reflexió. Abans de realitzar cap tipus d'ensenyament, ens hem de remontar a la nostra experiència en aquest àmbit per així tria de manera adequada quina és la millor manera per ensenyaer el coneixement que volem mostrar, i per altra banda és impoertan fer una reflexió sobre tots els tipus de ensenyament que coneixem i quee xisteixen per així tria dins d'un ventall més ampli.
El coneixement pedagògic es produeix a partir d'unes bases teòriques i a partir de la pròpia experiència. Aquest coneixement el pot produir qualsevol persona que tingui les habilitats i actituds necessàries per poder transmetre uns coneixement a les altres persones i a la vegada unes bases teòriques a les que recolzar-se.
El coneixement pedagògic és el coneixement de la temàtica de la matèria, coneixement del com ensenyar i el coneixement curricular (Shulman). Junts donen las qualitats necessàries per a que les persones siguin capaces de transmetre coneixements als alumnes triant la manera més adequada per a cada tema i per cada tipus de coneixement. Això s'aconsegueix a través de l'experiència i de la reflexió. Abans de realitzar cap tipus d'ensenyament, ens hem de remontar a la nostra experiència en aquest àmbit per així tria de manera adequada quina és la millor manera per ensenyaer el coneixement que volem mostrar, i per altra banda és impoertan fer una reflexió sobre tots els tipus de ensenyament que coneixem i quee xisteixen per així tria dins d'un ventall més ampli.
El coneixement pedagògic es produeix a partir d'unes bases teòriques i a partir de la pròpia experiència. Aquest coneixement el pot produir qualsevol persona que tingui les habilitats i actituds necessàries per poder transmetre uns coneixement a les altres persones i a la vegada unes bases teòriques a les que recolzar-se.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)