Aquesta és la darrera reflexió de l’assignatura de Teoria de l’Educació centrada en el darrer bloc de l’assignatura. Proposo una reflexió al voltant del tractament que fan les darreres reformes educatives del principi d’atenció a la diversitat (LOGSE, LOE, LOCE), exposant el tipus de mesures que cada una d’elles plantegen per treballar-lo, les seves fortaleses i aspectes susceptibles de crítica.
Pel que fa a la LOGSE, té el propòsit d'atendre als alumnes amb capacitats extremes, implica també l'igualtat en tots els àmbits de l'educació ja sigui l'intervenció, el currículum i el tractament. La LOGSE es planteja tractar la diversitat tant per alumnes amb capacitats mínmes i alumnes d'una altra ètnia. Aquesta llei es basa amb l'integració dels alumnes amb menys capacitats cap a l'educació espanyola, a partir de la tolerància i el compromís. Aquest sistema d'integració a vegades té mals resultats pel que fa als alumnes amb discapacitats.
La LOE, també fa referència a l'atenció a la diversitat en aquest cas amb persones que presenten necessitats educatives especials, alumnes amb altes capacitats, alumnes amb integració tardana al sistema educatiu. Aquesta llei té com objectiu una atenció més personalitzada per aquests alumnes. Important mesura és el PLA INDIVIDUAL de TREBALL.
La LOCE és la que menys involucració té en aquest tema. Té com objectiu augmenta el numero de coneixements que tenen els alumnes.
miércoles, 25 de junio de 2008
Tema 5. BLOC II Teoria Ed. II (6a reflexió)
Aquesta és la penúltima reflexió a realitzar dins d’aquest blog per al seguiment de l’assignatura de Teoria de l’Educació II. Treballarem amb els conceptes de neutralitat i bel·ligerància en educació. A partir de l’exposició d’una idea o fet controvertit que es pugui plantejar dins l’àmbit educatiu i que involucri un dilema moral, cal exposar a quina mena d’arguments correspondria una postura bel·ligerant i una neutral. A continuació caldria possicionar-se personalment i argumentar la pròpia opció assenyalant a quin tipus de valors morals s’està apel.lant
Una situació que ens podríem trobar dins d'un àmbit educatiu que ens soposi un dilema moral, és l'aparició d'un cas d'homosexualitat acompanyat de les burles i la discriminació dels companys. Com hauria de tractar el professor el tema davant de la resta dels alumnes? Quin hauria de ser el seu paper davant de la persona homosexual i la resta del grup? Com hauria de posicionar-se?
Si el professor adoptés una actitud bel·ligerant, es podria posar de part de l'alumne i defensar-lo davant de la resta de companys, demanar que el deixessin d'insultar i dir-lis que no tenen cap dret a actuar d'aquesta manera.
Per altra banda, des de l'actitud neutral, el professor podria utilitzar una classe de tutoria per parlar del tema de la homosexualitat, sense intervenir directament dins del conflicte que hi ha dins del grup. Podria parla de quines diferències hi ha entre les persones heterosexuals i homosexuals com a persones? I per a quines raons se les pot decriminar? fer-li's entendre des d'un punt de vista objectiu, que tant uns com els altres són iguals, que l'única cosa que canvia és la seva orientació sexual.
Personalment, em posicionaria de manera neutral ja que si adoptés una actitud bel·ligerant crec que podria comportar més problemes dins del grup, ja que la majoria d'ells pensaria que estic en contra seva per defensar a la persona homosexual. Des de la neutralitat, podria aclarir les idees i els dubtes que tenen, i parlar sobre el tema d'una manera natural, per tal de que ho acceptin i respectin el seu company.
Els valors que serien més destacats durant aquest procés serien el de l'igualtat, la solidaritat i el companyerisme.
Una situació que ens podríem trobar dins d'un àmbit educatiu que ens soposi un dilema moral, és l'aparició d'un cas d'homosexualitat acompanyat de les burles i la discriminació dels companys. Com hauria de tractar el professor el tema davant de la resta dels alumnes? Quin hauria de ser el seu paper davant de la persona homosexual i la resta del grup? Com hauria de posicionar-se?
Si el professor adoptés una actitud bel·ligerant, es podria posar de part de l'alumne i defensar-lo davant de la resta de companys, demanar que el deixessin d'insultar i dir-lis que no tenen cap dret a actuar d'aquesta manera.
Per altra banda, des de l'actitud neutral, el professor podria utilitzar una classe de tutoria per parlar del tema de la homosexualitat, sense intervenir directament dins del conflicte que hi ha dins del grup. Podria parla de quines diferències hi ha entre les persones heterosexuals i homosexuals com a persones? I per a quines raons se les pot decriminar? fer-li's entendre des d'un punt de vista objectiu, que tant uns com els altres són iguals, que l'única cosa que canvia és la seva orientació sexual.
Personalment, em posicionaria de manera neutral ja que si adoptés una actitud bel·ligerant crec que podria comportar més problemes dins del grup, ja que la majoria d'ells pensaria que estic en contra seva per defensar a la persona homosexual. Des de la neutralitat, podria aclarir les idees i els dubtes que tenen, i parlar sobre el tema d'una manera natural, per tal de que ho acceptin i respectin el seu company.
Els valors que serien més destacats durant aquest procés serien el de l'igualtat, la solidaritat i el companyerisme.
domingo, 25 de mayo de 2008
Tema 3. BLOC II Teoria Ed. II (5a reflexió)
La noció d’educativitat fa referència a una qualitat de l’educador com a subjecte però també és un tret del medi educatiu. En quin sentit podem dir això? Reflexiona sobre el tipus d’interaccions que es produeixen entre educador i medi educatiu i com aquestes afecten sobre el grau d’educativitat d’ambdós.
Aquesta afirmació fa referència a que el medi també educa a les persones. Dins d'aquest medi es poden trobar elements artificials creats per l'èsser humà o elements naturals propis de la natura. Els elements del medi educatiu que més influència tenen són: el medi natural ja que segons el lloc on es visqui hi ha una manera distinta de viure i d'invertir el temps per tant s'educa diferent; un altre element són les relacions amb els congèneres ja que els humans som animals gregaris i la socialització és un pilar fonamental pel nostre desenvolupament; i com a últim element trobem la cultura, ja que és l'encarregada de satisfer les necessitats de la societat.
L'educador ha de conèixer amb profunditat aquests tres aspectes del medi educatiu per tal de què els educands rebin de manera adequada els coneixements que els hi vol transmetre i aquests estiguin en sintonia amb el medi educatiu.
Aquesta afirmació fa referència a que el medi també educa a les persones. Dins d'aquest medi es poden trobar elements artificials creats per l'èsser humà o elements naturals propis de la natura. Els elements del medi educatiu que més influència tenen són: el medi natural ja que segons el lloc on es visqui hi ha una manera distinta de viure i d'invertir el temps per tant s'educa diferent; un altre element són les relacions amb els congèneres ja que els humans som animals gregaris i la socialització és un pilar fonamental pel nostre desenvolupament; i com a últim element trobem la cultura, ja que és l'encarregada de satisfer les necessitats de la societat.
L'educador ha de conèixer amb profunditat aquests tres aspectes del medi educatiu per tal de què els educands rebin de manera adequada els coneixements que els hi vol transmetre i aquests estiguin en sintonia amb el medi educatiu.
Tema 2. BLOC 2. Teoria Ed. II (4a reflexió)
Després d’analitzar la figura de l’educand ens hem de centrar en la de l’educador. Reflexiona sobre el concepte d’educador des de la seva dimensió més teòrica fins arribar a una perspectiva més pràctica: l’educador com a professional. Quin paper té un educador en la nostra societat actual i quines característiques/qualitats hauria de tenir?
L'educador ha de ser una persona amb els coneixements científics i tècnics, culturals, pedagògics, pràctics i personals. Tots ells en conjunt fan de l'educador una persona capaç per educar als seus alumnes per a la vida. Aquests coneixements alguns són teòrics que s'aprenen a través de l'estudi, d'altres són pràctics que s'aprenen a través de l'experiència i per últim estan les característiques personals i actituds de cada persona.
Pel que fa a les característiques i qualitats que hauria de tenir són les següents:
- Motivador.
- Fomentar l’interacció entre iguals, aprenentatge cooperatiu, la pràctica.
- Pluralitat metodològica.
- Passió i compromís amb l’aprenentatge / Disponibilitat.
- Relació continuada.
- Adaptació als alumnes. Adaptació a la diversitat.
- Paciència.
- Explicació (coneixement) de la matèria.
- Coneixement més allà de la matèria.
- Respectava els interessos.
- Corba de la fatiga.
- Empatia.
- Bon humor.
- Organització.
- “Diàleg reflexiu”
- Relacionava el contingut amb anècdotes.
- To de veu.
Considero que el paper que té l'educador en aquests moments dins de la nostra societat és de gran relevància, ja que és l'encarregat de transmetre als educands tots els coneixements necessaris per a viure en la societat d'avui dia i poder crear un futur millor.
L'educador ha de ser una persona amb els coneixements científics i tècnics, culturals, pedagògics, pràctics i personals. Tots ells en conjunt fan de l'educador una persona capaç per educar als seus alumnes per a la vida. Aquests coneixements alguns són teòrics que s'aprenen a través de l'estudi, d'altres són pràctics que s'aprenen a través de l'experiència i per últim estan les característiques personals i actituds de cada persona.
Pel que fa a les característiques i qualitats que hauria de tenir són les següents:
- Motivador.
- Fomentar l’interacció entre iguals, aprenentatge cooperatiu, la pràctica.
- Pluralitat metodològica.
- Passió i compromís amb l’aprenentatge / Disponibilitat.
- Relació continuada.
- Adaptació als alumnes. Adaptació a la diversitat.
- Paciència.
- Explicació (coneixement) de la matèria.
- Coneixement més allà de la matèria.
- Respectava els interessos.
- Corba de la fatiga.
- Empatia.
- Bon humor.
- Organització.
- “Diàleg reflexiu”
- Relacionava el contingut amb anècdotes.
- To de veu.
Considero que el paper que té l'educador en aquests moments dins de la nostra societat és de gran relevància, ja que és l'encarregat de transmetre als educands tots els coneixements necessaris per a viure en la societat d'avui dia i poder crear un futur millor.
Tema 1. BLOC 2. Teoria Ed. II (3a reflexió)
Ja som al segon bloc de l’assignatura (Aproximació al fenomen educatiu). En aquest cas, la primera reflexió tracta sobre la figura de l’educand. Què és allò que el caracteritza com a tal? Des de quines perspectives podem analitzar aquesta figura? Quin pes té la noció d’educabilitat en la concepció actual de l’educand? Com es pot incidir sobre l’educabilitat d’un subjecte?
Els educands són les persones que tenen la capacitat de ser educades, com a tal s'han de tenir en compte tres aspectes molt importants d'aquest, com ara l'edat, les seves característiques i la transformació històrica que ha viscut. És important que els educands coneguin el context social en el que es troben ja que l'educació depèn en gran part d'aquest. S'ha d'aconseguir que l'educand tingui facilitat per adquirir l'aprenentatge i a la vegada es desenvolupi congnitivament.
Les perspectives des de les quals es pot veure a l'educand són la optimista: l'educació no té fronteres, i la pessimista: que està limitada per la sociologista, biologista i fatalista.
La infantesa és l'estadi privilegiat per a l'influència educativa. Els elements que ens permeten en aquests moments arriba als infants són: la moda, el joc i la literatura infantil.
Els educands són les persones que tenen la capacitat de ser educades, com a tal s'han de tenir en compte tres aspectes molt importants d'aquest, com ara l'edat, les seves característiques i la transformació històrica que ha viscut. És important que els educands coneguin el context social en el que es troben ja que l'educació depèn en gran part d'aquest. S'ha d'aconseguir que l'educand tingui facilitat per adquirir l'aprenentatge i a la vegada es desenvolupi congnitivament.
Les perspectives des de les quals es pot veure a l'educand són la optimista: l'educació no té fronteres, i la pessimista: que està limitada per la sociologista, biologista i fatalista.
La infantesa és l'estadi privilegiat per a l'influència educativa. Els elements que ens permeten en aquests moments arriba als infants són: la moda, el joc i la literatura infantil.
Tema 2 - BLOC 2 Ta Ed. II (2a reflexió)
En aquest cas et proposo una activitat diferent. Escull dos elements, fets o productes que tinguin a veure amb l’àmbit educatiu i relaciona’ls amb un dels tres nivells o dimensions en que podem classificar el coneixement en el camp de la teoria de l’educació: descriptiu, valoratiu i pràctic (o normatiu/tecnològic). Per exemple, el programa d’una assignatura i l’ideari pedagògic d’un centre educatiu. A continuació, relaciona les dimensions teòriques a les que fan referència amb les disciplines que les sustenten.
El primer element que escullo és l'excursió que fan els nens al mercat per tal de conèixer quins són els aliments que hi ha i com estàn dividits: fruita, verdura, carn, peix,... etc. Aquesta activitat forma part del nívell descriptiu ja que veu l'educació com activitat o procés. Aquesta excursió al mercat, es basa en la teoria de l'"Aprendre fent". Es vol veure el contingut dins de la realitat.
El segon element seria dues classes de nens i nenes de primària que estàn aprenent els animals, una d'elles els hi explica a través dels llibres de text i les fotografies que es mostren en aquest, en canvi l'altra classe decideix porta a tots els nens i nenes d'aquesta al Zoo perquè vegin als animals de debò i fer les activitats que el Zoo proposa. Aquest element formaria part del Nivell valoratiu ja que es parla de com la tasca educativa varia segons el tipus d'educació. Es basa en el principi teòric comprensiu - crític.
El primer element que escullo és l'excursió que fan els nens al mercat per tal de conèixer quins són els aliments que hi ha i com estàn dividits: fruita, verdura, carn, peix,... etc. Aquesta activitat forma part del nívell descriptiu ja que veu l'educació com activitat o procés. Aquesta excursió al mercat, es basa en la teoria de l'"Aprendre fent". Es vol veure el contingut dins de la realitat.
El segon element seria dues classes de nens i nenes de primària que estàn aprenent els animals, una d'elles els hi explica a través dels llibres de text i les fotografies que es mostren en aquest, en canvi l'altra classe decideix porta a tots els nens i nenes d'aquesta al Zoo perquè vegin als animals de debò i fer les activitats que el Zoo proposa. Aquest element formaria part del Nivell valoratiu ja que es parla de com la tasca educativa varia segons el tipus d'educació. Es basa en el principi teòric comprensiu - crític.
Tema 1 BLOC 1 Ta Ed. II (1a reflexió)
Aquesta és la primera aportació per desenvolupar al voltant del Bloc I de continguts (saber sobre l’educació) de l’assignatura de Teoria de l’educació II. Es tracta de reflexionar sobre el procés d’elaboració de coneixement pedagògic en l’àrea de les Ciències de l’Educació a partir de la idea d’experiència i de reflexió. Per a què serveix el coneixement pedagògic? Com es produeix? Qui el produeix? Et pots basar en l’enfocament d’autors específics com per exemple Dewey. Si fas servir algun llibre o text específic per documentar-te, recorda citar la referència.
El coneixement pedagògic és el coneixement de la temàtica de la matèria, coneixement del com ensenyar i el coneixement curricular (Shulman). Junts donen las qualitats necessàries per a que les persones siguin capaces de transmetre coneixements als alumnes triant la manera més adequada per a cada tema i per cada tipus de coneixement. Això s'aconsegueix a través de l'experiència i de la reflexió. Abans de realitzar cap tipus d'ensenyament, ens hem de remontar a la nostra experiència en aquest àmbit per així tria de manera adequada quina és la millor manera per ensenyaer el coneixement que volem mostrar, i per altra banda és impoertan fer una reflexió sobre tots els tipus de ensenyament que coneixem i quee xisteixen per així tria dins d'un ventall més ampli.
El coneixement pedagògic es produeix a partir d'unes bases teòriques i a partir de la pròpia experiència. Aquest coneixement el pot produir qualsevol persona que tingui les habilitats i actituds necessàries per poder transmetre uns coneixement a les altres persones i a la vegada unes bases teòriques a les que recolzar-se.
El coneixement pedagògic és el coneixement de la temàtica de la matèria, coneixement del com ensenyar i el coneixement curricular (Shulman). Junts donen las qualitats necessàries per a que les persones siguin capaces de transmetre coneixements als alumnes triant la manera més adequada per a cada tema i per cada tipus de coneixement. Això s'aconsegueix a través de l'experiència i de la reflexió. Abans de realitzar cap tipus d'ensenyament, ens hem de remontar a la nostra experiència en aquest àmbit per així tria de manera adequada quina és la millor manera per ensenyaer el coneixement que volem mostrar, i per altra banda és impoertan fer una reflexió sobre tots els tipus de ensenyament que coneixem i quee xisteixen per així tria dins d'un ventall més ampli.
El coneixement pedagògic es produeix a partir d'unes bases teòriques i a partir de la pròpia experiència. Aquest coneixement el pot produir qualsevol persona que tingui les habilitats i actituds necessàries per poder transmetre uns coneixement a les altres persones i a la vegada unes bases teòriques a les que recolzar-se.
Tema 4: El constructivisme (1a reflexió)
El constructivisme és un enfocament de l’aprenentatge d’acord amb el qual el subjecte construeix el coneixement a partir de les seves experiències. Es tracta d’un plantejament completament nou respecte les teories cognitivistes? Reflexioneu sobre les relacions entre cognitivisme i constructivisme, en quin sentit es pot dir que comparteixen les mateixes arrels i en quin sentit el segon suposa un pas endavant. Us podeu referir a autors específics i a l’evolució dels seus plantejaments.
El cognitivisme és el procés de descodificació de significats que condueixen a l'adquisició de coneixements a llarg termini i al desenvolupament d'estratègies de cada individu, que dóna valor a qualsevol cosa que l'alumne vulgui aprendre. És a partir d'aquí quan apareix el constructivisme que dóna gran importància al desenvolupament personal. L'alumne apren juntament amb altres a través d'un procés de construcció de coneixement del qual el factor fonamental és la retroaluimentació.
Així doncs, el cognitivisme i el constructivisme no són dues teories totalment diferents una respecte de l'altre, ja que una neix a partir de les idees de l'altre. El constructivisme es basa en el cognitivisme però té una manera diferent d'adquirir els coneixements que és a partir de la construcció i no de la descodificació dels codis.
El cognitivisme és el procés de descodificació de significats que condueixen a l'adquisició de coneixements a llarg termini i al desenvolupament d'estratègies de cada individu, que dóna valor a qualsevol cosa que l'alumne vulgui aprendre. És a partir d'aquí quan apareix el constructivisme que dóna gran importància al desenvolupament personal. L'alumne apren juntament amb altres a través d'un procés de construcció de coneixement del qual el factor fonamental és la retroaluimentació.
Així doncs, el cognitivisme i el constructivisme no són dues teories totalment diferents una respecte de l'altre, ja que una neix a partir de les idees de l'altre. El constructivisme es basa en el cognitivisme però té una manera diferent d'adquirir els coneixements que és a partir de la construcció i no de la descodificació dels codis.
Tema 3: Teories cognitivistes (2a reflexió)
Partint de la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, expliqueu quin paper juguen els coneixements previs del subjecte en el procés d’aprenentatge.
Els coneixements previs dins de la Teoria de l'aprenentatge significatiu són molt importants, ja que el seu paper consisteix en conectar-se amb els nous coneixements que adquireixen els alumnes i així els comprengui més fàcilment. Els coneixements previs són per l'alumne la representació que poseeix en un moment determinat sobre una parcel·la de la realitat sobre qualsevol dels aspectes d'aquesta. El professor ha d'estar el corrent sobre quins són els coneixements previs de l'alumne ja que així pot planejar millor el què vol ensenyar-li.
Tema 3: Teories cognitivistes (1a reflexió)
Expliqueu en quin sentit el pas de les teories de l’aprenentatge conductistes a les cognitivistes suposa un canvi de paradigma. Quins són els factors que propicien aquest canvi?
Les teories conductistes i cognitivistes, tenen una teoria i una metodologia comuna que consisteix en l'associacionisme psicològic i a la vegada formen part del positivisme. Però arriba un punt que el conductisme ja no progressa, ja que és incapaç de preescriure nous fets, només serveix per trobar anomalies dins dels experiments que es duuen a terme. Llavors apareix la Teoria del Processament de la Informació, i amb ella el cognitivisme, que es basa en l'explicació de la conducta a través d'entitats mentals, estats, processos i disposicions de naturalesa mental, a partir del constructivisme.
En grans trets, el conductisme es basa en l'estudi de conductes que es poden observar i medir, i el cognitivisme es basa en el racionalisme, la biologia evolucionista i el pragmatisme.
Les teories conductistes i cognitivistes, tenen una teoria i una metodologia comuna que consisteix en l'associacionisme psicològic i a la vegada formen part del positivisme. Però arriba un punt que el conductisme ja no progressa, ja que és incapaç de preescriure nous fets, només serveix per trobar anomalies dins dels experiments que es duuen a terme. Llavors apareix la Teoria del Processament de la Informació, i amb ella el cognitivisme, que es basa en l'explicació de la conducta a través d'entitats mentals, estats, processos i disposicions de naturalesa mental, a partir del constructivisme.
En grans trets, el conductisme es basa en l'estudi de conductes que es poden observar i medir, i el cognitivisme es basa en el racionalisme, la biologia evolucionista i el pragmatisme.
Tema 2: Teories conductistes
La reflexió que us proposo al voltant del Tema 2 es centra en analitzar els elements bàsics que diferencien el condicionament clàssic (de Paulov) del condicionament operant (introduït per Skinner). No cal descriure amb detall totes dues perspectives sinó focalitzar-se en els aspectes que les distingeixen entre si.
Els elements bàsics que diferencien el dos condicionaments són els següents: per una banda el condicionament clàssic converteix un estímul neurològic en un reflexe associat i el condicionament operant el que fa és que l'alumne opera en l'entorn i rep una recompensa per alguna conducta determinada. Pel que fa al condicionament clàssic, es basa en el reflex és una simple conducta innata, en canvim el condicionament operant no és un reflex si no que es pretén aconseguir un canvi en l'alumne. La conducta del condicionament instrumental és interna i innata i es basa en l'estímul resposta, en canvi, la conducta del condicionament operant és externa.
Els elements bàsics que diferencien el dos condicionaments són els següents: per una banda el condicionament clàssic converteix un estímul neurològic en un reflexe associat i el condicionament operant el que fa és que l'alumne opera en l'entorn i rep una recompensa per alguna conducta determinada. Pel que fa al condicionament clàssic, es basa en el reflex és una simple conducta innata, en canvim el condicionament operant no és un reflex si no que es pretén aconseguir un canvi en l'alumne. La conducta del condicionament instrumental és interna i innata i es basa en l'estímul resposta, en canvi, la conducta del condicionament operant és externa.
Tema 1: Concepte d’aprenentatge (2a reflexió)
Ara que ja tenim més clar el concepte d’aprenentatge, expliqueu la relació entre les teories de l’aprenentatge i les teories de l’ensenyament. Com es relacionen? Reflexioneu al voltant d’aquest tema recolzant-vos en un exemple. Podeu escollir una perspectiva teòrica de la noció d’aprenentatge que us sembli interessant i analitzeu les seves relacions amb la noció d’ensenyament o d’instrucció. Recordeu sempre fer referència als textos i autors emprats.
Crec que la Teoria de l'Aprenentatge per Descobriment de Bruner, estaria relacionada amb la Teoria Psicogenètica de Piaget i a la vegada també amb la Teoria del Processament de la Informació. Crec que és així perquè Bruner té moltes influències de Piaget. Per exemple, posem el cas que als alumnes se li planteja un problema real sobre qualsevol cosa de la vida quotidiana i ells tenen que aconseguir resoldre'l, segons Piaget el resoldràn segons el desenvolupament cognitiu que tinguin i pel que a a la Teoria del Processament de la Informació es basa en que l'alumne resolgui problemes amb l'informació que ja té enmagatzemada i a la vegada vagi aplicant els nous coneixments de manera constructivista, així doncs les dues teories serien útils per resoldre el problema.
Per altra banda, la Teoria Instruccional Eclèctica de Bandura, està relacionada amb les Teories del Condicionament tant clàssic com instrumental i també té algunes bases de Piaget. Per posar un exemple, a un alumne se li mostra en imatges com una persona es comporta davant d'una situació quotidiana, l'alumne a partir d'una sèrie de còdigs i a través de les imatges gravar a la seva memòria aquesta conducta model que més tard l'ajudarà a duur a terme les accions adequades quan se li presenti en ell la mateixa situació o una de semblant.
Crec que la Teoria de l'Aprenentatge per Descobriment de Bruner, estaria relacionada amb la Teoria Psicogenètica de Piaget i a la vegada també amb la Teoria del Processament de la Informació. Crec que és així perquè Bruner té moltes influències de Piaget. Per exemple, posem el cas que als alumnes se li planteja un problema real sobre qualsevol cosa de la vida quotidiana i ells tenen que aconseguir resoldre'l, segons Piaget el resoldràn segons el desenvolupament cognitiu que tinguin i pel que a a la Teoria del Processament de la Informació es basa en que l'alumne resolgui problemes amb l'informació que ja té enmagatzemada i a la vegada vagi aplicant els nous coneixments de manera constructivista, així doncs les dues teories serien útils per resoldre el problema.
Per altra banda, la Teoria Instruccional Eclèctica de Bandura, està relacionada amb les Teories del Condicionament tant clàssic com instrumental i també té algunes bases de Piaget. Per posar un exemple, a un alumne se li mostra en imatges com una persona es comporta davant d'una situació quotidiana, l'alumne a partir d'una sèrie de còdigs i a través de les imatges gravar a la seva memòria aquesta conducta model que més tard l'ajudarà a duur a terme les accions adequades quan se li presenti en ell la mateixa situació o una de semblant.
Tema 1: Concepte d’aprenentatge (1a reflexió)
A partir de la consulta dels diferents textos de suport, comenteu quins són per a vosaltres els principis fonamentals que han de regir en qualsevol procés d’aprenentatge. Sempre que pugueu, feu referència als autors en els quals recolzeu les vostres idees.
Els principis fonamentals en qualsevol procés d'aprenentatge són per a mi: l'activitat: és per mi el principi més important dins de l'aprenentatge ja que l'"aprendre fent" és la base per adquirir qualsevol coneixement, a més els nens aprenent de manera molt més efectiva i amena amb activitats pràctiques sobre el que se'ls hi està ensenyant; la socialització, ja que es important que els nens aprenguin a conviure amb altres persones i així poder aprendre dels altres i a la vegada ta, bé ensenyar-li's; l'autonomia, els nens han d'aprendre a fer les coses per si mateixos fins que al final no necessitin de ningú per fer-ho per tant crec que des del primer moment de l'aprenentatge és important que es treballi en el sentit de que el nen sigui autònom; i per últim el joc: crec que és essencial pels infants, ja que jugant monten el seu propi camp simbòlic i dins d'aquest aprenent moltes coses que després porten a la vida real i els hi són molt útils.
Per a mi aquests quatre són els principis fonamentals de l'aprenentatge, els autors que influeixen dins d'aquests són: pel que fa al principi de l'activitat és Freinet al mateix temps que en el del joc, pel proncipi de socialització un dels autors importants és Dewey i pel que fa a l'autonomia vista des del punt de la llibertat, m'he basat en Neill.
Els principis fonamentals en qualsevol procés d'aprenentatge són per a mi: l'activitat: és per mi el principi més important dins de l'aprenentatge ja que l'"aprendre fent" és la base per adquirir qualsevol coneixement, a més els nens aprenent de manera molt més efectiva i amena amb activitats pràctiques sobre el que se'ls hi està ensenyant; la socialització, ja que es important que els nens aprenguin a conviure amb altres persones i així poder aprendre dels altres i a la vegada ta, bé ensenyar-li's; l'autonomia, els nens han d'aprendre a fer les coses per si mateixos fins que al final no necessitin de ningú per fer-ho per tant crec que des del primer moment de l'aprenentatge és important que es treballi en el sentit de que el nen sigui autònom; i per últim el joc: crec que és essencial pels infants, ja que jugant monten el seu propi camp simbòlic i dins d'aquest aprenent moltes coses que després porten a la vida real i els hi són molt útils.
Per a mi aquests quatre són els principis fonamentals de l'aprenentatge, els autors que influeixen dins d'aquests són: pel que fa al principi de l'activitat és Freinet al mateix temps que en el del joc, pel proncipi de socialització un dels autors importants és Dewey i pel que fa a l'autonomia vista des del punt de la llibertat, m'he basat en Neill.
viernes, 23 de mayo de 2008
III. SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL: 3.1 Estructura i organització. Les grans reformes educatives contemporànies a Espanya. Perspectiva comparada.
3.1 Estructura i organització. Les grans reformes educatives contemporànies a Espanya. Perspectiva comparada.
Lleis d'educació a Espanya per ordre cronològic:
1) LODE
2) LOGSE
3)LOCE
4)LOE
LOGSE (reforma de la LODE)
LLei del PSOE quan el ministre era Javier Solana. La LOGSE planteja com a reforma educativa: ESO i Batxillerat. Hi havia una implicació dels centres i una escolarització generalitzada a més d'una igualtat d'oportunitats. Democratització del saber: que la cultura arribi a tothom.
Es vol acabar amb l'explotació laboral infantil i per això l'educació s'allarga fins als 16 anys, es creu que abans encara són poc madurs per decidir el seu futur.
Els interessos d'aquesta llei són la individualitat, és a dir, crea un currículum flexible que s'adapti al ritme d'aprenentatge; i una participació a l'escola per part de pares, alumnes i professors. Aquestes dues idees són dues novetats polèmiques.
LOCE
És la llei de qualitat de l'educació, es va fer l'any 2002 durant la legislatura del PP.
Les polèmiques d'aquesta llei són:
- la religió com a assignatura obligatòria: encara que es parla d'una alternativa per qui no la vol seguir, no s'acaba de definir-la.
- Programa d'orientació personal: existia per aquells alumnes que no volien seguir cap itinerari dins de l'ESO.
- Repetició de curs amb més asssignatures suspeses.
- Revàlida: examen per obtenir el títol del batxillerat.
LOE
Els puntes especials de la LOE són:
Avaluació
Les famílies obtindran tres informes orientadors al llarg del curs per poder detectar problemes a temps. L'informe es farà sobre la marxa del procès d'aprenentatge. Anul·lació dels examens de recuperació. Certa autonomia sobre la repetició de curs. No hi ha revàlida.
Assignatures i itineraris
Deixen tria als professors si l'alumnes es promocionarà o no. La selectivitat tindrà més valor que el batxillerat. Hi ha una polèmica amb la religió. Catalunya és la única comunitat autònoma que té la sisena hora.
1) Apareixen noves assignatures: Ciències pel món contemporàni i Educació per a la ciutadania.
2) Es donarà anglès i informàtica a partir dels cinc anys.
3) Els pilars de la primària: lectura, escriptura i matemàtiques, s'hauràn de reforçar.
4) Reducció d'assignaures a l'ESO.
5) Programes específics de qualificació professional.
6) Assignatura de religió optativa.
7) Ús del català com a la LOGSE.
Tipus d'escola
- Donar servei públic a tota la població.
- Comissió de garanties.
Autonomia i organització escolar
- Major autonomia dels centres.
- Educació Infantil dels 0 als 6 anys.
Lleis d'educació a Espanya per ordre cronològic:
1) LODE
2) LOGSE
3)LOCE
4)LOE
LOGSE (reforma de la LODE)
LLei del PSOE quan el ministre era Javier Solana. La LOGSE planteja com a reforma educativa: ESO i Batxillerat. Hi havia una implicació dels centres i una escolarització generalitzada a més d'una igualtat d'oportunitats. Democratització del saber: que la cultura arribi a tothom.
Es vol acabar amb l'explotació laboral infantil i per això l'educació s'allarga fins als 16 anys, es creu que abans encara són poc madurs per decidir el seu futur.
Els interessos d'aquesta llei són la individualitat, és a dir, crea un currículum flexible que s'adapti al ritme d'aprenentatge; i una participació a l'escola per part de pares, alumnes i professors. Aquestes dues idees són dues novetats polèmiques.
LOCE
És la llei de qualitat de l'educació, es va fer l'any 2002 durant la legislatura del PP.
Les polèmiques d'aquesta llei són:
- la religió com a assignatura obligatòria: encara que es parla d'una alternativa per qui no la vol seguir, no s'acaba de definir-la.
- Programa d'orientació personal: existia per aquells alumnes que no volien seguir cap itinerari dins de l'ESO.
- Repetició de curs amb més asssignatures suspeses.
- Revàlida: examen per obtenir el títol del batxillerat.
LOE
Els puntes especials de la LOE són:
Avaluació
Les famílies obtindran tres informes orientadors al llarg del curs per poder detectar problemes a temps. L'informe es farà sobre la marxa del procès d'aprenentatge. Anul·lació dels examens de recuperació. Certa autonomia sobre la repetició de curs. No hi ha revàlida.
Assignatures i itineraris
Deixen tria als professors si l'alumnes es promocionarà o no. La selectivitat tindrà més valor que el batxillerat. Hi ha una polèmica amb la religió. Catalunya és la única comunitat autònoma que té la sisena hora.
1) Apareixen noves assignatures: Ciències pel món contemporàni i Educació per a la ciutadania.
2) Es donarà anglès i informàtica a partir dels cinc anys.
3) Els pilars de la primària: lectura, escriptura i matemàtiques, s'hauràn de reforçar.
4) Reducció d'assignaures a l'ESO.
5) Programes específics de qualificació professional.
6) Assignatura de religió optativa.
7) Ús del català com a la LOGSE.
Tipus d'escola
- Donar servei públic a tota la població.
- Comissió de garanties.
Autonomia i organització escolar
- Major autonomia dels centres.
- Educació Infantil dels 0 als 6 anys.
jueves, 22 de mayo de 2008
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.5 Objectius, finalitats i valors en educació. Neutralitat i bel·ligeràcia en educació.
2.5 Objectius, finalitats i valors en educació. Neutralitat i bel·ligeràcia en educació.
La finalitat és la guia de l'acció educadora, i l'acció educadora és l'indicador de la finalitat. Finalitat i acció tenen una relació bidireccional i sempre estàn molt unides.
A continuació, mostrarem amb alguns exemples els valors que es volen ensenyar als infants:
1) La panera dels tresors: és un invent de Elnor Goldshmied, és un material pels nens. La seva finalitat és la manipulació de materials diversos i naturals. El seu disseny va canviar el què era la seva primera finalitat.
2) L'Agenda 21: és un projecte per l'educació ambiental. És un projecte europeu per a la majoria d'escoles. Són una sèrie d'activitats. Té com a finalitat conscienciar a la societat de la importància de reciclar i de les qüestions medioambientals. Una altra finalitat és fer el món més sostenible.
3) Educació vial: intenta educar a les noves generacions. La seva finalitat és intentar adquirir coneixements per evitar accidents i per una conducció responsable.
Finalitat des de la perspectiva de diferents autors
Plató: pensaments pedagògics per arribar a una societat ideal, Aquesta societat ideal es sostè per homes justos. Educativament, la finalitat és fer homes justos ja que és el fonament de la societat ideal.
Ciutat estat ideal: busca un disseny d'aquesta. Els himes justos seràn els governants d'aquesta ciutat estat idel. Només potser home just un sector de la societat, el què pot arribar al món de les idees. L'educació està dissenyada per Plató per arribar-hi.
Rosseau: es plantejava l'educació de l'home naural. Vivim en una societat corrupta que ens acaba fent el què som i ens treu la naturalitat. A l'any 1972, escriu l'Emili on parla de no fer malbé la naturalitat, el què s'ha de fer és evitar que la societat contamini abans d'hora aquest èsser humà. Tot això s'ha d'aconseguir com sigui. L'objectiu és intentar conserva la naturalitat. L'educació negativa és la de no intervenció, deixa que l'infant sigui espontàni.
James Mill: era un utilitarista anglès del segle XIX. Comencen a aparèixer aquests pensaments perquè la indústria és ferotge. La indústria va ser el nou motor del canvi de l'economia. Començar a aparèixer el positivisme i l'utilitarisme, busquen la utilitat a les tasques realitzades pels èssers humans. Mill buscava el benestar personal i el de la majoria. Quan l'infant fa una cosa ben feta se li ha de donar un reforçament. Buscar d'alguna manera quan el subjecte fa una cosa ben feta i quan la fa mal feta donar-li un estímul negatiu.
John Dewey: Té la finalitat de formar un èsser humà democràta. Representava molt bé eñ tàndem teoria - pràcica. Ell es fa el plantejament que la societat ha d'anar cap a la democràcia. S'ha d'aconseguir que el subjecte es sentir im`plicat en aquesta societat. Dewey treballa molt en aquest sentit.
La finalitat és la guia de l'acció educadora, i l'acció educadora és l'indicador de la finalitat. Finalitat i acció tenen una relació bidireccional i sempre estàn molt unides.
A continuació, mostrarem amb alguns exemples els valors que es volen ensenyar als infants:
1) La panera dels tresors: és un invent de Elnor Goldshmied, és un material pels nens. La seva finalitat és la manipulació de materials diversos i naturals. El seu disseny va canviar el què era la seva primera finalitat.
2) L'Agenda 21: és un projecte per l'educació ambiental. És un projecte europeu per a la majoria d'escoles. Són una sèrie d'activitats. Té com a finalitat conscienciar a la societat de la importància de reciclar i de les qüestions medioambientals. Una altra finalitat és fer el món més sostenible.
3) Educació vial: intenta educar a les noves generacions. La seva finalitat és intentar adquirir coneixements per evitar accidents i per una conducció responsable.
Finalitat des de la perspectiva de diferents autors
Plató: pensaments pedagògics per arribar a una societat ideal, Aquesta societat ideal es sostè per homes justos. Educativament, la finalitat és fer homes justos ja que és el fonament de la societat ideal.
Ciutat estat ideal: busca un disseny d'aquesta. Els himes justos seràn els governants d'aquesta ciutat estat idel. Només potser home just un sector de la societat, el què pot arribar al món de les idees. L'educació està dissenyada per Plató per arribar-hi.
Rosseau: es plantejava l'educació de l'home naural. Vivim en una societat corrupta que ens acaba fent el què som i ens treu la naturalitat. A l'any 1972, escriu l'Emili on parla de no fer malbé la naturalitat, el què s'ha de fer és evitar que la societat contamini abans d'hora aquest èsser humà. Tot això s'ha d'aconseguir com sigui. L'objectiu és intentar conserva la naturalitat. L'educació negativa és la de no intervenció, deixa que l'infant sigui espontàni.
James Mill: era un utilitarista anglès del segle XIX. Comencen a aparèixer aquests pensaments perquè la indústria és ferotge. La indústria va ser el nou motor del canvi de l'economia. Començar a aparèixer el positivisme i l'utilitarisme, busquen la utilitat a les tasques realitzades pels èssers humans. Mill buscava el benestar personal i el de la majoria. Quan l'infant fa una cosa ben feta se li ha de donar un reforçament. Buscar d'alguna manera quan el subjecte fa una cosa ben feta i quan la fa mal feta donar-li un estímul negatiu.
John Dewey: Té la finalitat de formar un èsser humà democràta. Representava molt bé eñ tàndem teoria - pràcica. Ell es fa el plantejament que la societat ha d'anar cap a la democràcia. S'ha d'aconseguir que el subjecte es sentir im`plicat en aquesta societat. Dewey treballa molt en aquest sentit.
martes, 20 de mayo de 2008
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.4 Dimensions, continguts i metodologies en la formació humana. Introducció als paradigmes sistèmic i de la comp
2.4 Dimensions, continguts i metodologies en la formació humana. Introducció als paradigmes sistèmic i de la complexitat dels models transdisciplinaris.
A) DIMENSIONS
1) L'educació intel·lectual.
Concepte d'intel·ligència: hi ha discrepàncies sobre aquest concepte. No hi ha un consens ferm. Té una gran quantitat de matissos.
Intel·igència:
- Facultat única (Spearman)
- Conjunt d'aptituts separades (Thurstone). És la que més es mantè avui dia. Aquestes aptituts són: percepció, aprenentatge, motivació, raonamet/pensament, llenguatge. La intel·ligència és l'ús de tots els elements citats.
Per mesurar la intel·ligència:
- Francus Galton.
- Alfred Binet (segle XX) es buscava mesurar i quantificar la intel·ligència. CI Tests d'intel·ligència de David Wechler.
1.2 Teories sobre el desenvolupament intel·lectual
PIAGET: moviment constructivista genètic (1886-1980). Teoria comprensica del desenvolupament del pensament
El nen o nena no pensa menys que els adults sino que pensa diferent, pensa per estadis. Ho fa a partir de processos d'assimilació i acomodació i de l'experiència. Això és una activitat cognitiva cap a l'entorn.
Piaget descobreix això a partir de l'observació dels infants.
Crítiques a Piaget:
- ordre fixe al transcurs dels estadis.
- especificar de manera poc concreta alguns dels processos que esdevenen en els estadis.
L'any 1955 va crear el Centre Internacional d'Epistemologia Genètica a Ginebra.
VIGOTZKY: es centra en:
- la reestructuració de la consciència
- construcció social i cultural a través del llenguatge i les relacions entre iguals, que comporta una internalització, lleis de doble formació i zona de desenvolupament pròxim.
El subjecte va fent aquestes dues coses, transforma a la cultura i la cultura el transforma en ell.
2) L'educació moral
Es tracta de fer una educació vinculada a la vida. Una educació que encara els problemes que ens preocupen (J.M. Puig)
Teories del desenvolupament del raonament moral: Jean Piaget (1886 - 1980) i Lorenz Kolhberg.
3) Altres dimensions
L'educació sentimental: socialment els sentiments són educats.
Daniel Goleman, en el seu llibre "La inteligéncia emocional", diu que els éssers humans es mouen per les emocions.
Les emocions i els sentiments són educats col·lectivament. L'educació formal té un pes important dins d'aquesta educació.
Por
La por ha fascinat a moltes disciplines científiques: antropologia, psicologia i filosofia. És una mesura de supervivència i està sempre en les nostres vides. La por és educada ja que està lligada a la mesura de supervivència i a la sumissió de l'altre. És una estrategia que s'ha pogut utilitzar molt fàcilment. Quan l'educació fomenta la por en els nens és per aconseguir les seves propostes.
Il·lusió
Hi ha un extens imaginari col·lectiu per educar aquest sentiment. Sempre hi ha un personatge per crea un sentiment d'il·lusió pels nens. A la gent li agrada genera emoció als infants. Por i il3lusió comparteixen algunes coses.
Amor
L'amor és una cançó que va sonant com una música de fons en l'infancia. L'amor en la infància es tracta de jugar amb una ambigüitat hipòcrita, ja que l'adult té por que la cosa s'acceleri massa en el joc de l'amor dels nens.
L'amor entra per aquestes portes a la infància: música, literatura, mitjans de comunicació i família.
Tristesa
La tristesa pura i dura neix i acaba amb ella mateixa. La gent acostuma a dir que el món està malament o que anem milloranr i els nens reben aquest missatge. La pedagogia ha de lluitar perquè la tristesa i la por no ens mengin. És bo educar per la prudència. La por i la tristesa ens fan individus vulnerables.
Martin Seligman (Llibre: "La auténtica felicidad")
Diu que la trisesa està garantida perquè tu no pots der res per borrar la causa i tallar amb aquest cercle. Estem mirant-se contínuament amb nosaltres mateixos, hem de mirar als de més. Les satisfaccions perdurables són una petjada important en el subjecte.
L'angoixa vital l'hem de superar a partir d'una visó més optimista. Trencant amb aquesta selva emocional.
La societat occidental busca girar la mirada cap a un mateix pensant que la pròpia persona és el més important, i això ens fa entrar en un cercle d'infelicitat i els beneficis són efímers. Per tallar amb aquest cercle hem de descobrir el que hi ha al nostre voltant.
B) CONTINGUTS
L'educació formal forma part de la cultura oficial. Als anys 70, la transmissió de continguts es va anar ampliant. Al maig del 2006, es diferencia l'educació formal de la no formal, segons la convivència dels seus continguts.
El currículum escolar
- Lectura i escriptura.
- El Trivium (Gramàtica, lògica i retòrica) i el Quadrivium (Aritmètica, música, geometria i astronomia): Es parla separadament de dues ciències com ara la separació de ciències i lletres.
- Les assignatures: al segle XV les matemàtiques agafen més importància i al segle XIX la biologia. Al 1509 a França, es crea el College de Montaigne i al 1599 apareix la Ràtio Studiorum dels Jesuítes que estructuctura minuciosament l'escola.
- Els eixos transversals: són les temàtiques que teen a veure amb els valors i els continguts. Es treballen els valors amb continguts diversos.
A l'escola se li demana que eduquin en tot. És absurd que els mestres i els pares es contradiguin perqupe s'eduqeun en doble moral. A l'escola se li demana valors i continguts.
Continguts dins i fora de l'escola
L'educació formal i els continguts escolar abans formaven un monopòli educatiu que era l'escola. Als anys 70, la transmissió de continguts es complica. La UNESCO, amb Philip Coombs, diu que l'escola és l'encarregada de l'educació formal. A l'any 2006, conviuen l'educació formal i la no formal.
-Educació formal: té una estructura rígida i tothom l'ha d'adquirir.
-Educació no formal: té una estructura flexible, molts continguts i molt diversos i l'individu la tria.
- Educació informal: és una educació familiar i entre un grup d'iguals.
Components del desenvolupament del currículum
- Les fonts.
- Els elements individuals, supraindividuals i els impersonals.
- Els processos.
C) METODOLOGIES
1) El metòde com a camí.
2) El dibuix del camí.
3) Controvèrsies.
A) DIMENSIONS
1) L'educació intel·lectual.
Concepte d'intel·ligència: hi ha discrepàncies sobre aquest concepte. No hi ha un consens ferm. Té una gran quantitat de matissos.
Intel·igència:
- Facultat única (Spearman)
- Conjunt d'aptituts separades (Thurstone). És la que més es mantè avui dia. Aquestes aptituts són: percepció, aprenentatge, motivació, raonamet/pensament, llenguatge. La intel·ligència és l'ús de tots els elements citats.
Per mesurar la intel·ligència:
- Francus Galton.
- Alfred Binet (segle XX) es buscava mesurar i quantificar la intel·ligència. CI Tests d'intel·ligència de David Wechler.
1.2 Teories sobre el desenvolupament intel·lectual
PIAGET: moviment constructivista genètic (1886-1980). Teoria comprensica del desenvolupament del pensament
El nen o nena no pensa menys que els adults sino que pensa diferent, pensa per estadis. Ho fa a partir de processos d'assimilació i acomodació i de l'experiència. Això és una activitat cognitiva cap a l'entorn.
Piaget descobreix això a partir de l'observació dels infants.
Crítiques a Piaget:
- ordre fixe al transcurs dels estadis.
- especificar de manera poc concreta alguns dels processos que esdevenen en els estadis.
L'any 1955 va crear el Centre Internacional d'Epistemologia Genètica a Ginebra.
VIGOTZKY: es centra en:
- la reestructuració de la consciència
- construcció social i cultural a través del llenguatge i les relacions entre iguals, que comporta una internalització, lleis de doble formació i zona de desenvolupament pròxim.
El subjecte va fent aquestes dues coses, transforma a la cultura i la cultura el transforma en ell.
2) L'educació moral
Es tracta de fer una educació vinculada a la vida. Una educació que encara els problemes que ens preocupen (J.M. Puig)
Teories del desenvolupament del raonament moral: Jean Piaget (1886 - 1980) i Lorenz Kolhberg.
3) Altres dimensions
L'educació sentimental: socialment els sentiments són educats.
Daniel Goleman, en el seu llibre "La inteligéncia emocional", diu que els éssers humans es mouen per les emocions.
Les emocions i els sentiments són educats col·lectivament. L'educació formal té un pes important dins d'aquesta educació.
Por
La por ha fascinat a moltes disciplines científiques: antropologia, psicologia i filosofia. És una mesura de supervivència i està sempre en les nostres vides. La por és educada ja que està lligada a la mesura de supervivència i a la sumissió de l'altre. És una estrategia que s'ha pogut utilitzar molt fàcilment. Quan l'educació fomenta la por en els nens és per aconseguir les seves propostes.
Il·lusió
Hi ha un extens imaginari col·lectiu per educar aquest sentiment. Sempre hi ha un personatge per crea un sentiment d'il·lusió pels nens. A la gent li agrada genera emoció als infants. Por i il3lusió comparteixen algunes coses.
Amor
L'amor és una cançó que va sonant com una música de fons en l'infancia. L'amor en la infància es tracta de jugar amb una ambigüitat hipòcrita, ja que l'adult té por que la cosa s'acceleri massa en el joc de l'amor dels nens.
L'amor entra per aquestes portes a la infància: música, literatura, mitjans de comunicació i família.
Tristesa
La tristesa pura i dura neix i acaba amb ella mateixa. La gent acostuma a dir que el món està malament o que anem milloranr i els nens reben aquest missatge. La pedagogia ha de lluitar perquè la tristesa i la por no ens mengin. És bo educar per la prudència. La por i la tristesa ens fan individus vulnerables.
Martin Seligman (Llibre: "La auténtica felicidad")
Diu que la trisesa està garantida perquè tu no pots der res per borrar la causa i tallar amb aquest cercle. Estem mirant-se contínuament amb nosaltres mateixos, hem de mirar als de més. Les satisfaccions perdurables són una petjada important en el subjecte.
L'angoixa vital l'hem de superar a partir d'una visó més optimista. Trencant amb aquesta selva emocional.
La societat occidental busca girar la mirada cap a un mateix pensant que la pròpia persona és el més important, i això ens fa entrar en un cercle d'infelicitat i els beneficis són efímers. Per tallar amb aquest cercle hem de descobrir el que hi ha al nostre voltant.
B) CONTINGUTS
L'educació formal forma part de la cultura oficial. Als anys 70, la transmissió de continguts es va anar ampliant. Al maig del 2006, es diferencia l'educació formal de la no formal, segons la convivència dels seus continguts.
El currículum escolar
- Lectura i escriptura.
- El Trivium (Gramàtica, lògica i retòrica) i el Quadrivium (Aritmètica, música, geometria i astronomia): Es parla separadament de dues ciències com ara la separació de ciències i lletres.
- Les assignatures: al segle XV les matemàtiques agafen més importància i al segle XIX la biologia. Al 1509 a França, es crea el College de Montaigne i al 1599 apareix la Ràtio Studiorum dels Jesuítes que estructuctura minuciosament l'escola.
- Els eixos transversals: són les temàtiques que teen a veure amb els valors i els continguts. Es treballen els valors amb continguts diversos.
A l'escola se li demana que eduquin en tot. És absurd que els mestres i els pares es contradiguin perqupe s'eduqeun en doble moral. A l'escola se li demana valors i continguts.
Continguts dins i fora de l'escola
L'educació formal i els continguts escolar abans formaven un monopòli educatiu que era l'escola. Als anys 70, la transmissió de continguts es complica. La UNESCO, amb Philip Coombs, diu que l'escola és l'encarregada de l'educació formal. A l'any 2006, conviuen l'educació formal i la no formal.
-Educació formal: té una estructura rígida i tothom l'ha d'adquirir.
-Educació no formal: té una estructura flexible, molts continguts i molt diversos i l'individu la tria.
- Educació informal: és una educació familiar i entre un grup d'iguals.
Components del desenvolupament del currículum
- Les fonts.
- Els elements individuals, supraindividuals i els impersonals.
- Els processos.
C) METODOLOGIES
1) El metòde com a camí.
2) El dibuix del camí.
3) Controvèrsies.
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.3 Relació educativa i processos de canvi formatiu. Educació com a optimització.
2.3 Relació educativa i processos de canvi formatiu. Educació com a optimització.
El primer que s'ha d'aprendre és la relació educador - educand.
La relació educativa és una relació humana:
- Hi ha moltes relacions educatives, hi ha un grup d'educadors i un grup d'educands.
- La interacció de dos grups entre qui s'estableix la relació educativa. "Qui aprén, ensenya. Qui ensenya, aprén"
Definicions i exemples de relacions educatives
W. Dilthey: la ciència de la pedagogia gavia de començar per la descripció de les seves relacions amb els alumnes.
Pel·lícula "Kirikú i la Bruixa": representa la lluita ebtre el be i el mal. En Kirikú és el bé i la bruixa el mal. Per acabar amb la maldat s'ha de buscar quina és la causa d'aquesta.
Llibre "El petit gat": el medi educatiu té molta força.
Relació assimètrica
Entre els éssers humans existeix dependència i gràcies això existeixen les relacions. Aquestes dependències comporten educació. Aquesta relació porta el gèrmen de la independència. És una relació assimètrica.
- Quan implica bé (autonomia): una relació d'ajuda (indepèndencia)
Vol que l'educand esdevingi autònom i produeix coneixement. El bé és l'autonomia.
Segons Plató l'educador és com una llevadora, treu el coneixment que l'educand porta a dins i aquest pensament segueix al llarg de la història fins al segle XX amb Aristòtil.
Rogers parla de la terapia humanista, educador com a facilitador.
- Quan implica mal (heteronomia): una relació de sumissió (dependència)
Genera por a l'educand perquè així és més facil fer-ho. La por implica una sumissió, es pot aconseguir molt de l'educand mitjançant la por. Sempre hi ha dependència respecte l'educador. Als nens és més fàcil enganyar-los que als adults.
Exemple: Exemple "Memòries d'una Geisha."
La relació educativa a la vida real
a) Quan la relació és un combat:
- Quan el contrincant és el medi social: ens ho presenten de manera que el contingut té poca importància. El principal és el tipus de conflicte que hi ha dins l'aula.
- Quan el contricant és un discent.
- Quan el contrincant és tot un grup: mostren indisciplina del grup i busquen les explicacions socials causa d'aquesta indisciplina.
b) Quan la relació és una causa de satisfacció.
Ens transmet el plaer d'adquirir cultura i de conèixer, es pot veure la vida en general reflectida.
El primer que s'ha d'aprendre és la relació educador - educand.
La relació educativa és una relació humana:
- Hi ha moltes relacions educatives, hi ha un grup d'educadors i un grup d'educands.
- La interacció de dos grups entre qui s'estableix la relació educativa. "Qui aprén, ensenya. Qui ensenya, aprén"
Definicions i exemples de relacions educatives
W. Dilthey: la ciència de la pedagogia gavia de començar per la descripció de les seves relacions amb els alumnes.
Pel·lícula "Kirikú i la Bruixa": representa la lluita ebtre el be i el mal. En Kirikú és el bé i la bruixa el mal. Per acabar amb la maldat s'ha de buscar quina és la causa d'aquesta.
Llibre "El petit gat": el medi educatiu té molta força.
Relació assimètrica
Entre els éssers humans existeix dependència i gràcies això existeixen les relacions. Aquestes dependències comporten educació. Aquesta relació porta el gèrmen de la independència. És una relació assimètrica.
- Quan implica bé (autonomia): una relació d'ajuda (indepèndencia)
Vol que l'educand esdevingi autònom i produeix coneixement. El bé és l'autonomia.
Segons Plató l'educador és com una llevadora, treu el coneixment que l'educand porta a dins i aquest pensament segueix al llarg de la història fins al segle XX amb Aristòtil.
Rogers parla de la terapia humanista, educador com a facilitador.
- Quan implica mal (heteronomia): una relació de sumissió (dependència)
Genera por a l'educand perquè així és més facil fer-ho. La por implica una sumissió, es pot aconseguir molt de l'educand mitjançant la por. Sempre hi ha dependència respecte l'educador. Als nens és més fàcil enganyar-los que als adults.
Exemple: Exemple "Memòries d'una Geisha."
La relació educativa a la vida real
a) Quan la relació és un combat:
- Quan el contrincant és el medi social: ens ho presenten de manera que el contingut té poca importància. El principal és el tipus de conflicte que hi ha dins l'aula.
- Quan el contricant és un discent.
- Quan el contrincant és tot un grup: mostren indisciplina del grup i busquen les explicacions socials causa d'aquesta indisciplina.
b) Quan la relació és una causa de satisfacció.
Ens transmet el plaer d'adquirir cultura i de conèixer, es pot veure la vida en general reflectida.
viernes, 16 de mayo de 2008
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.2 L'educador i el medi: educativitat. Característiques de l'educador. Professionalitat.
2.2 L'educador i el medi: educativitat. Característiques de l'educador. Professionalitat.
Educativitat és la capacitat d'educar i d'exercir influències educatives. Les circumstàncies també eduquen. Les persones marquen d'una forma especial educaivament. L'educativitat està present en moltes coses, com en els objectes per exemple.
El medi educatiu és tot aquell entorn que pot influenciar educativament a un subjecte. Tot el què hi ha dins d'aquest entorn forma part del medi educatiu. Hi ha coses artificials que han estat creades per l'èsser humà i coses naturals creades per la natura.
Els elements del medi educatiu són:
- El medi natural: estableix una relació amb el subjecte, l'home fa una cció adaptativa cap el medi per instint, aquest instint també és el de supervivència. El medi canvia segons el lloc on es viu. Segons el medi canvien els usos i els costums. El medi natural ens implica una manera de viure i d'invertir el temps. S'educa de manera diferent segons on es visqui, provocat entre altres coses pel medi natural.
- Les realcions amb congèneres: neixem preparats per socialitzar-nos i les relacions amb els congèneres són fonamentals. Som animals gregaris que hem de viure en grup. L'organització de les relacions va canviant i aquestes depenen del medi on es donen.
- La cultura: és un llenguatge dels símbols. No hi ha cap ésser acultural. Els símbols varien segins el context. Els llenguatges simbòlics els manejen els humans. La cultura ha de satisfer les necessitats dels èssers humans, per a una realitat millor. Tot és cultural per fer la vida més còmoda als humans. L'educació té un paper protagonista ja que és la mediadora entre la simbologia cultral i els subjectes. La diversitat varia dins l'entorn i la podem trobar a molts llocs.
Estàn en una interrelació constant entre ells. Sempre es reestructura la relació. Els canvies educatius es deuen a aquests tres elements.
La UNESCO és l'organitzacuó internacional que vetllar per l'educació al món.
Tan la diversitat com la complexitat han patit una evolució molt ràpida. Els elements no deixen de canviar i cada vegada ho fan més de pressa. El medi és casa vegada més dinàmic. Això comporta que hi hagi més exigències als educands.
Educativitat és la capacitat d'educar i d'exercir influències educatives. Les circumstàncies també eduquen. Les persones marquen d'una forma especial educaivament. L'educativitat està present en moltes coses, com en els objectes per exemple.
El medi educatiu és tot aquell entorn que pot influenciar educativament a un subjecte. Tot el què hi ha dins d'aquest entorn forma part del medi educatiu. Hi ha coses artificials que han estat creades per l'èsser humà i coses naturals creades per la natura.
Els elements del medi educatiu són:
- El medi natural: estableix una relació amb el subjecte, l'home fa una cció adaptativa cap el medi per instint, aquest instint també és el de supervivència. El medi canvia segons el lloc on es viu. Segons el medi canvien els usos i els costums. El medi natural ens implica una manera de viure i d'invertir el temps. S'educa de manera diferent segons on es visqui, provocat entre altres coses pel medi natural.
- Les realcions amb congèneres: neixem preparats per socialitzar-nos i les relacions amb els congèneres són fonamentals. Som animals gregaris que hem de viure en grup. L'organització de les relacions va canviant i aquestes depenen del medi on es donen.
- La cultura: és un llenguatge dels símbols. No hi ha cap ésser acultural. Els símbols varien segins el context. Els llenguatges simbòlics els manejen els humans. La cultura ha de satisfer les necessitats dels èssers humans, per a una realitat millor. Tot és cultural per fer la vida més còmoda als humans. L'educació té un paper protagonista ja que és la mediadora entre la simbologia cultral i els subjectes. La diversitat varia dins l'entorn i la podem trobar a molts llocs.
Estàn en una interrelació constant entre ells. Sempre es reestructura la relació. Els canvies educatius es deuen a aquests tres elements.
La UNESCO és l'organitzacuó internacional que vetllar per l'educació al món.
Tan la diversitat com la complexitat han patit una evolució molt ràpida. Els elements no deixen de canviar i cada vegada ho fan més de pressa. El medi és casa vegada més dinàmic. Això comporta que hi hagi més exigències als educands.
martes, 6 de mayo de 2008
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.1 El subjecte de l'educació: noció d'educabilitat. Els primers passos.
2.1 El subjecte de l'educació: noció d'educabilitat. Els primers passos.
Concepte d'educabilitat: capacitat que té un subjecte de ser educat. Aquesta capacitat abarca tota la vida.
Perspectives des de les quals es veu l'educabilitat:
- Perspectiva optimista: l'educabilitat no té fronteres.
- Perspectiva pessimista: biologista, sociologista o fatalista.
Retalls d'educabilitat
Vivim unes coses que fa que ens eduquem d'una manera o d'una altra. Hi ha una crisi de valors a causa de la consciència del veloç temps i la consciència del consumisme. Això fa que haguem de contemplar els nens d'una manera especial.
El subjecte de l'educació i les diferents perspectives
El subjecte de l'educació es pot mirar de tres maneres:
- Edat: desde que es neix fins que es mor es va passant per diferents etapes que van canviant històricament: infantesa, adolescència, maduresa i vellesa.
Canvia l'edat en la que hi ha cada etapa segons la època en la que es viu.
- Característiques: des del punt de vista de la pedagogia, les persones tenen unes caracterísitques determinades que són els principis educatius. I s'ha de treballar a partir d'aquests.
- Transformació històrica: es refereix a com canvia la visió del subjecte amb el temps.
La infantesa com estadi educatiu privilegiat
Tota la vida dels infants està basada en l'influència educativa. Philip Aries ens diu que la infantesa es comença entendre com a tal al segle XVII. Abans el nen és considerat com un adult petit, es veuen com una cosa graciosa. Segons Aries, això es demostra a travès de la pictografia, els nens no surten sols als quadres fins al segle XVII.
Aquest canvi durant el segle XVII és molt lent. Gràcies a la reflexió d'autors com: Michel Montaigne "Ensayos", Comeni "Orbis pictus" i Rosseau "Emilio de la educación." comencen ha haver consideracions especials cap a la infancia, cosa novedosa.
Elements que configuren la infancia com a període particular
Els elements de la infantesa d'avui dia són: moda, joc i literatura infantil. Es creen elements per configurar la infancia perquès un terreny perfecte per a la societat de consum. Els elements comencen a aparèixer perqupe es comença a pensar en les necessitats dels infants: indumentària i joguines (un bé important pel nen, la joguina vol reflectir la realitat adulta i el nen crea el seu camp simbòlic.)
En un moment determinat de la història, la gent s'interessa per saber que parlen les famílies al voltant del foc, durant el segle XIV - XV, unes persones s'encarregaven d'escoltar el què expliquen les famílies i ho escriuen. Entre ells està Perrault un dels recopiladors més destacats.
Perrault va escriure "La caputxeta vermella", "El gat amb botes", "La bella durment" i "El polzet" entre altres. El seu llegat va ser destinat els infants però no es sap amb seguretat si estava fet per a ells. Els germans Grimm van escriure "La Blancaneus". I Teresa Colomer l'"Eterna caputxeta". Hoffman ho feia a través d'imatges perquè aixó als nens els hi quedava més marcat.
Peter Pan és la prova evident de que el concepte d'infancia està molt consolidat.
Hi ha una mesura educativa i moral que diu si una cosa és apta o no pels nens.
L'extensió escoalr i la transformació de la família
A l'any 1972, l'ensenyament és obligatòri. Els nens que anaven a l'escola estaven malalts ja que els sans anaven a treballar. L'escola anava i venia durant la història.
A l'Imperi Romà hi havia l'escola, va desaparéixer i després va aparéixer un altre cop a l'Edat Mitjana, on els nens anaven a l'escola però als deu anys. Era una escola religiosa i tardana.
Al segle XV - XVI es quan es considera que els nens tenen que anar a l'escola, però només els lissiats o malalts. Al segle XIX l'escola es comenca a organitzar. I entre el segele XIX - XX està en plena plenitud.
A les classes treballadores estava pitjor vist anar a l'escola que no pas a la classe acomodada. Es van posa de moda els internats en les classes altes. L'escola estaca molt vinculada a la classe social. L'educand passar a ser considerat de manera diferent al llarg del temps. Ha canviat de manera sorprenent, per tant tambñe ha canviat la visió que es té de la infantesa.
La família s'ha transformat brutalment però mai ha desaperagut. Aquest canvi de la família afecta al desenvolupament del nen. La família està lligada als índexs de natalitat.
En el segle XX es comencen a fer estudis de mesures educatives i higièniques dels infants: número d'hores que el nen ha d'estar a l'escola, vacances i espai necessàri pel nen.
El treball infantil
Per tal d'enriquir-se l'empresari, s'explotava moltíssim a la classe obrera i sobretot també treballen els nens. Al segle XX seguien treballant. Els pares necessitaven que els nens treballèssin per la família. Al 1905, a Barcelona, hi havia 5992 nens en l'indústria tèxtil. Es comença a regular la prohibició del treball infantil.
Avui en dia, la majoria dels nens no treballa, però només s'erradicat el treball infantil en els països rics. A Àsia i Àfrica, les empreses multinacionals exploten els nens.
La desaparició de la infantesa
El despertar temprà dels infants s'ha barrejat amb els medis de comunicació, per tant ara la infancia té molts trets pseudo-adolescents: indumentària (modes), gustos musicals i característiques de les joguines.
Les causes són: les famílies tenen certa disponibilitat econòmica, grau sortir del consum i gran influència dels macs media (més hores de televisió).
Les dispars infancies
Les infanteses del món són molts variades: nens implicats en guerres, SIDA, nens explotats, nens abandonats, etc...
La globalització vol crear un mercat global amb característiques comunes que arribi a totes les infanteses.
A 1990 el 96% dels esats es declara protector del dret dels infants.
Concepte d'educabilitat: capacitat que té un subjecte de ser educat. Aquesta capacitat abarca tota la vida.
Perspectives des de les quals es veu l'educabilitat:
- Perspectiva optimista: l'educabilitat no té fronteres.
- Perspectiva pessimista: biologista, sociologista o fatalista.
Retalls d'educabilitat
Vivim unes coses que fa que ens eduquem d'una manera o d'una altra. Hi ha una crisi de valors a causa de la consciència del veloç temps i la consciència del consumisme. Això fa que haguem de contemplar els nens d'una manera especial.
El subjecte de l'educació i les diferents perspectives
El subjecte de l'educació es pot mirar de tres maneres:
- Edat: desde que es neix fins que es mor es va passant per diferents etapes que van canviant històricament: infantesa, adolescència, maduresa i vellesa.
Canvia l'edat en la que hi ha cada etapa segons la època en la que es viu.
- Característiques: des del punt de vista de la pedagogia, les persones tenen unes caracterísitques determinades que són els principis educatius. I s'ha de treballar a partir d'aquests.
- Transformació històrica: es refereix a com canvia la visió del subjecte amb el temps.
La infantesa com estadi educatiu privilegiat
Tota la vida dels infants està basada en l'influència educativa. Philip Aries ens diu que la infantesa es comença entendre com a tal al segle XVII. Abans el nen és considerat com un adult petit, es veuen com una cosa graciosa. Segons Aries, això es demostra a travès de la pictografia, els nens no surten sols als quadres fins al segle XVII.
Aquest canvi durant el segle XVII és molt lent. Gràcies a la reflexió d'autors com: Michel Montaigne "Ensayos", Comeni "Orbis pictus" i Rosseau "Emilio de la educación." comencen ha haver consideracions especials cap a la infancia, cosa novedosa.
Elements que configuren la infancia com a període particular
Els elements de la infantesa d'avui dia són: moda, joc i literatura infantil. Es creen elements per configurar la infancia perquès un terreny perfecte per a la societat de consum. Els elements comencen a aparèixer perqupe es comença a pensar en les necessitats dels infants: indumentària i joguines (un bé important pel nen, la joguina vol reflectir la realitat adulta i el nen crea el seu camp simbòlic.)
En un moment determinat de la història, la gent s'interessa per saber que parlen les famílies al voltant del foc, durant el segle XIV - XV, unes persones s'encarregaven d'escoltar el què expliquen les famílies i ho escriuen. Entre ells està Perrault un dels recopiladors més destacats.
Perrault va escriure "La caputxeta vermella", "El gat amb botes", "La bella durment" i "El polzet" entre altres. El seu llegat va ser destinat els infants però no es sap amb seguretat si estava fet per a ells. Els germans Grimm van escriure "La Blancaneus". I Teresa Colomer l'"Eterna caputxeta". Hoffman ho feia a través d'imatges perquè aixó als nens els hi quedava més marcat.
Peter Pan és la prova evident de que el concepte d'infancia està molt consolidat.
Hi ha una mesura educativa i moral que diu si una cosa és apta o no pels nens.
L'extensió escoalr i la transformació de la família
A l'any 1972, l'ensenyament és obligatòri. Els nens que anaven a l'escola estaven malalts ja que els sans anaven a treballar. L'escola anava i venia durant la història.
A l'Imperi Romà hi havia l'escola, va desaparéixer i després va aparéixer un altre cop a l'Edat Mitjana, on els nens anaven a l'escola però als deu anys. Era una escola religiosa i tardana.
Al segle XV - XVI es quan es considera que els nens tenen que anar a l'escola, però només els lissiats o malalts. Al segle XIX l'escola es comenca a organitzar. I entre el segele XIX - XX està en plena plenitud.
A les classes treballadores estava pitjor vist anar a l'escola que no pas a la classe acomodada. Es van posa de moda els internats en les classes altes. L'escola estaca molt vinculada a la classe social. L'educand passar a ser considerat de manera diferent al llarg del temps. Ha canviat de manera sorprenent, per tant tambñe ha canviat la visió que es té de la infantesa.
La família s'ha transformat brutalment però mai ha desaperagut. Aquest canvi de la família afecta al desenvolupament del nen. La família està lligada als índexs de natalitat.
En el segle XX es comencen a fer estudis de mesures educatives i higièniques dels infants: número d'hores que el nen ha d'estar a l'escola, vacances i espai necessàri pel nen.
El treball infantil
Per tal d'enriquir-se l'empresari, s'explotava moltíssim a la classe obrera i sobretot també treballen els nens. Al segle XX seguien treballant. Els pares necessitaven que els nens treballèssin per la família. Al 1905, a Barcelona, hi havia 5992 nens en l'indústria tèxtil. Es comença a regular la prohibició del treball infantil.
Avui en dia, la majoria dels nens no treballa, però només s'erradicat el treball infantil en els països rics. A Àsia i Àfrica, les empreses multinacionals exploten els nens.
La desaparició de la infantesa
El despertar temprà dels infants s'ha barrejat amb els medis de comunicació, per tant ara la infancia té molts trets pseudo-adolescents: indumentària (modes), gustos musicals i característiques de les joguines.
Les causes són: les famílies tenen certa disponibilitat econòmica, grau sortir del consum i gran influència dels macs media (més hores de televisió).
Les dispars infancies
Les infanteses del món són molts variades: nens implicats en guerres, SIDA, nens explotats, nens abandonats, etc...
La globalització vol crear un mercat global amb característiques comunes que arribi a totes les infanteses.
A 1990 el 96% dels esats es declara protector del dret dels infants.
lunes, 7 de abril de 2008
I. SABER SOBRE L'EDUCACIÓ: 1.3 Nivells descriptiu, valoratiu i pràctic de la Teoria de l'Educació. Relacions entre teoria i pràctica educativa.
1.3 Nivells descriptiu, valoratiu i pràctic de la Teoria de l'Educació. Relacions entre teoria i pràctica educativa.
La presa de consciència es basa en el reconeixement de que hi ha un fet educatiu. Un cop presa la consciència fem la construcció del saber educatiu.Construcció del saber educatiu
1) Nívell descriptiu: Una aproximació descriptiu-explicatiu.
Endreça els agents educatius en què l'individu rep l'educació.
2) Nívell valoratiu: Un treball comprensiu-crític.
Es comença a parlar de com la tasca educatiuva varia segons el tipus d'educació.
3) Nívell pràctic: Una posició normativa.
Hi ha d'haver una bona comunicació entre els diferents tipus d'educació. Establir llaços.
La finalitat de la Teoria de l'Educació és conéixer millor la pràctica educativa. La Teoria de l'Educació té tres línies d'actuació que són:
- nívell valoratiu
- nívell descriptiu
- nívell pràctic
Què és l'educació?
Etimologia
Educare: un dóna una cosa a l'altre (nutrir, criar,...)
Educere: acte de treure de l'altre, d'extreure...
Nívell descriptiu
Educació com a fet, com a realitat: Forma part de la realitat en què vivim. L'educació és un fet important dins de la societat i preocupa.
Educació com a activitat o procés: L'aprenentatge també ha de ser útil fora de l'aula. Veure els continguts dins de la realitat (vida social). S'apren fent.
Educació com efecte o resultat: Els resultats no es tanquen, sempre està la porta oberta per corregir. Educativament sempre busquem resultats. I aquests resultats es veuen en la tolerància i en les notes.
Educació com a relació: El nen comença descobrint les seves relacions i després la dels adults. La naturalesa, les persones i els objectes ens fan veure la part educativa de les relacions.
Educació com a tecnologia: Busca la resposta del com. Petites tècniques per aconseguir objectius educatius.
domingo, 6 de abril de 2008
I. SABER SOBRE L'EDUCACIÓ: 1.2 Pedagogia, Ciències de l'Educació i Teoria de l'Educació. Classificació de les teories de l'educació.
1.2 Pedagogia, Ciències de l'Educació i Teoria de l'Educació. Classificació de les teories de l'educació.
Concepte i composició de Pedagogia
Autors:
H.C. Trapp (1770), "Ensayo de una pedagogía".
Primer que va plantejar-se escriure sobre la pedagogia que s'ocupa de l'educació en general. Parla sobre els fonaments d'aquesta.
Kant (1803), "Sobre Pedagogia".
És l'esquelet que hi ha darrere de moltes matèries pedagògiques. També parla dels fonaments de la pedagogia. Fa reflexions sobre aquesta. La pedagogia es pot comprendre en diferents parts. Va ser professor de la Universitat de Filosofia.
Considera que l'educació es pot veure de dues maneres:
- Pedagogia física: èsser humà té en comú amb els animals. (instint de supervivència)
- Pedagogia pràctica: busca l'imperatiu moral que és cap´ç de construir l'èsser humà que ens guia cap a la LLIBERTAT. La funció del pedagog és que funcionin aquests imperatius. L'educació pot canviar aquests imperatius morals. La pedagogia pràctica busca la llibertat.
Herbart (1806), "La pedagogia general deduïda del fi de l'educació".
És el pare de la pedagogia científica. En el seu llibre parla de que la Pedagogia té dos saber que s'estructuren en:
- psicologia: com s'ha de fer.
- filosofia: dóna les fites.
Gentile (1900)
va ser el primer ministre del govern feixista de Mussolini. Va ser un filòsof amb funció pedagògica important. La pedagogia marca el que marca el procès d'educació. l'educació s'ha de basar en el mestre i en la tradició humanística. Tothom tenia dret a l'educació.
Durkheim (1911)
Socìòleg fundadr de l'escola francesa de la sociologia. Creu que la sociologia està interessada en l'educació. Escriu en aquesta línia. Defineix educació en el primer diccionari de pedagogia.
Composició pedagogia:
- Saber científic: recerca de patrons científics per explicar l'educació.
- Saber tècnic: basat en el saber pràctic, es centra en les tècniques.
- Saber filosòfic: filosofia és la mare de la pedagogia, la filosofia marca les fites.
- Saber experencial: l'experiència directa del fet educatiu.
La pedagogia és el tronc i les seves disciplines les branques.
Ciències de l'educació: suma de les ciències que teen de cognom educació, entre elles la pedagogia.
Dins de la pedagogia general, trobem la teoria de l'educació.
La teoria en general i de forma col·loquial:
- intent d'explicació.
- intent de predicció.
- allò oposat a la pràctica.
Teoria és un conjunt de creences i coneixements; capacitat de preescriure.
Etimologia: observar, mirar, especular.
Les capacitats de la teoria són:
- descriure o explicar.
- planificar l'intervenció.
Hi ha dos tipus de teories:
- Pràctiques: preescriuen. Dins d'aquestes es troba la Teoria de l'Educació (descripció, explicació i preescripció)
- Científiques: només descriuen i expliquen.
L'acció pedagògoca és optimitzar la pràctica educativa.
Realisme pedagògic
Concepte i composició de Pedagogia
Autors:
H.C. Trapp (1770), "Ensayo de una pedagogía".
Primer que va plantejar-se escriure sobre la pedagogia que s'ocupa de l'educació en general. Parla sobre els fonaments d'aquesta.
Kant (1803), "Sobre Pedagogia".
És l'esquelet que hi ha darrere de moltes matèries pedagògiques. També parla dels fonaments de la pedagogia. Fa reflexions sobre aquesta. La pedagogia es pot comprendre en diferents parts. Va ser professor de la Universitat de Filosofia.
Considera que l'educació es pot veure de dues maneres:
- Pedagogia física: èsser humà té en comú amb els animals. (instint de supervivència)
- Pedagogia pràctica: busca l'imperatiu moral que és cap´ç de construir l'èsser humà que ens guia cap a la LLIBERTAT. La funció del pedagog és que funcionin aquests imperatius. L'educació pot canviar aquests imperatius morals. La pedagogia pràctica busca la llibertat.
Herbart (1806), "La pedagogia general deduïda del fi de l'educació".
És el pare de la pedagogia científica. En el seu llibre parla de que la Pedagogia té dos saber que s'estructuren en:
- psicologia: com s'ha de fer.
- filosofia: dóna les fites.
Gentile (1900)
va ser el primer ministre del govern feixista de Mussolini. Va ser un filòsof amb funció pedagògica important. La pedagogia marca el que marca el procès d'educació. l'educació s'ha de basar en el mestre i en la tradició humanística. Tothom tenia dret a l'educació.
Durkheim (1911)
Socìòleg fundadr de l'escola francesa de la sociologia. Creu que la sociologia està interessada en l'educació. Escriu en aquesta línia. Defineix educació en el primer diccionari de pedagogia.
Composició pedagogia:
- Saber científic: recerca de patrons científics per explicar l'educació.
- Saber tècnic: basat en el saber pràctic, es centra en les tècniques.
- Saber filosòfic: filosofia és la mare de la pedagogia, la filosofia marca les fites.
- Saber experencial: l'experiència directa del fet educatiu.
La pedagogia és el tronc i les seves disciplines les branques.
Ciències de l'educació: suma de les ciències que teen de cognom educació, entre elles la pedagogia.
Dins de la pedagogia general, trobem la teoria de l'educació.
La teoria en general i de forma col·loquial:
- intent d'explicació.
- intent de predicció.
- allò oposat a la pràctica.
Teoria és un conjunt de creences i coneixements; capacitat de preescriure.
Etimologia: observar, mirar, especular.
Les capacitats de la teoria són:
- descriure o explicar.
- planificar l'intervenció.
Hi ha dos tipus de teories:
- Pràctiques: preescriuen. Dins d'aquestes es troba la Teoria de l'Educació (descripció, explicació i preescripció)
- Científiques: només descriuen i expliquen.
L'acció pedagògoca és optimitzar la pràctica educativa.
Realisme pedagògic
- Comenio i Locke: mètode intuitiu està bé com acció pedagògica.
- Rosseau a Pestalozzi ho van fer servir.
- Els positivistes a l'Escola Nova també.
Objectiu general: millorar l'educació.
Autors
Comenio: buscava millorar. ORBIS SENSUALIUM PICTUS (1658), primer llibre amb dibuixos per a nenes, es deia que enia que haver llibres per millorar l'aprenentatge de l'educand.
Descartes: "El discurso del metodo". Amb l'experiència no passa res si t'equivoques sempre i quan reconeguis el teu error, és millor això que t'ho expliqui algú que ja ho sap. L'objectiu és el coneixement més exacte de la realitat.
Rosseau: "Emilio". L'home és bo per naturalesa. La societat corromp a l'individu lliure. L'objectiu és educar lliurament, millorar per tal de crear un estat futur millor.
Spencer: era positivista. Deia que ens hem de qüestionar on està la frontera entre el bé i el mal. Segons els agents aquesta frontera varia. Tothom busca sobreviure. Darrere el positivisme està la odea de la supervivència. Per millorar l'acció educativa gas de deixar que l'educand experimenti tot tipis de conseqüències.
Dewey: Dins del principi de socialització. L'objectiu és una societat justa.
Makarenko: "El poema pedagógico", parla sobre la importància de la moral.
Rogers: "Libertad y creativisas en educación"
Ferrer i Guàrdia: "Ni premio, ni cástigo", amb ideologia anarquista.
Neill: "Summerhill"
Reimer: "La escuela ha muerto"
sábado, 29 de marzo de 2008
I. SABER SOBRE L'EDUCACIÓ: 1.1 Dels problemes educatius al saber pedagògic. La configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina.
1.1 Dels problemes educatius al saber pedagògic. La configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina.
Els nivells de construcció del saber pedagògic són:
- metateòric
- sistemàtic - conceptual
- teleològic
- empíric
- metodològic
- experencial
Principis educatius
1. Individualització: perspectiva individual. Dins d'aquest principi podem trobar:
- Pla Dalton de Helen Parkhurst de l'any 1912.
- Sistema Winnetka de C. Washburne de l'any 1919.
- Ensenyament programat de Skinner. (conductisme)
- Mètode Montessori de Maria Montessori.
2. Socialització: dins d'aquest principi trobem a:
- Durkheim amb la Sociologia de l'Educació.
- Dewey.
3. Activitat: aprendre fent. Dins d'aquest principi trobem a:
- Freinet amb els textos lliures, fitxers escolars i la correspondència interescolar.
4. Joc. Principi del que formen part:
- Huizinga.
- Freinet.
Els nivells de construcció del saber pedagògic són:
- metateòric
- sistemàtic - conceptual
- teleològic
- empíric
- metodològic
- experencial
Principis educatius
1. Individualització: perspectiva individual. Dins d'aquest principi podem trobar:
- Pla Dalton de Helen Parkhurst de l'any 1912.
- Sistema Winnetka de C. Washburne de l'any 1919.
- Ensenyament programat de Skinner. (conductisme)
- Mètode Montessori de Maria Montessori.
2. Socialització: dins d'aquest principi trobem a:
- Durkheim amb la Sociologia de l'Educació.
- Dewey.
3. Activitat: aprendre fent. Dins d'aquest principi trobem a:
- Freinet amb els textos lliures, fitxers escolars i la correspondència interescolar.
4. Joc. Principi del que formen part:
- Huizinga.
- Freinet.
5. Creativitat.
- Gianni Roadi i la Gramàtica de la fantasia.
Configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina
La Pedagogia té com a centre d'atenció l'educació. Contempla que les persones són educables.
Etimologia: paidos = nen, agogia = conducció. Pedagog = guia de nens.
En la Grècia Clàssica, el pedagog era un esclau de poca categoria que acompanyava als nens. A Roma puja la categoria del pedagog però fa la maeixa feina, copiant el model grec. Al Renaixament, el pedagog comença a assumir tasques de pedagog com a tutor o preceptor. Es comença a exercir una educació individual. El pedagog ha anat adquirint tasques més extenses.
Teoria de l'Educació II
Aquest blog està creat per tractar els blocs temàtics de l'assignatura de Teoria de l'Educació II.
Els blocs són els següents:
I. SABER SOBRE EDUCACIÓ
1. 1 Dels problemes educatius al saber pedagògic. La configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina.
1.2 Pedagogia, Ciències de l'Educació i Teoria de l'Educació. Classificació de les teories de l'educació.
1.3 Nivells descriptiu, valoratiu i pràctic de la Teoria de l'Educació. Relacions entre teoria i pràctica educativa.
II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU
2.1 El subjecte de l'educació: noció d'educabilitat. Els primers passos.
2.2 L'educador i el medi: educativitat. Característiques de l'educador. Professionalitat.
2.3 Relació educativa i processos de canvi formatiu. Educació com a optimització.
2.4 Dimensions, continguts i metodologies en la formació humana. Introducció als paradigmes sistèmic i de la complexitat dels models transdisciplinaris.
2.5 Objectius, finalitats i valors en educació. Neutralitat i bel·ligeràcia en educació.
III. SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL
3.1 Estructura i organització. Les grans reformes educatives contemporànies a Espanya. Perspectiva comparada.
3.2 Problemàtiques de les etapes educatives. Reptes actuals del sistema educatiu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)