I. SABER SOBRE L'EDUCACIÓ: 1.1 Dels problemes educatius al saber pedagògic. La configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina.

1.1 Dels problemes educatius al saber pedagògic. La configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina.

Els nivells de construcció del saber pedagògic són:

- metateòric
- sistemàtic - conceptual
- teleològic
- empíric
- metodològic
- experencial

Principis educatius

1. Individualització: perspectiva individual. Dins d'aquest principi podem trobar:

- Pla Dalton de Helen Parkhurst de l'any 1912.
- Sistema Winnetka de C. Washburne de l'any 1919.
- Ensenyament programat de Skinner. (conductisme)
- Mètode Montessori de Maria Montessori.

2. Socialització: dins d'aquest principi trobem a:

- Durkheim amb la Sociologia de l'Educació.
- Dewey.

3. Activitat: aprendre fent. Dins d'aquest principi trobem a:

- Freinet amb els textos lliures, fitxers escolars i la correspondència interescolar.

4. Joc. Principi del que formen part:

- Huizinga.
- Freinet.

5. Creativitat.

- Gianni Roadi i la Gramàtica de la fantasia.

Configuració històrica de la Pedagogia com a disciplina

La Pedagogia té com a centre d'atenció l'educació. Contempla que les persones són educables.
Etimologia: paidos = nen, agogia = conducció. Pedagog = guia de nens.
En la Grècia Clàssica, el pedagog era un esclau de poca categoria que acompanyava als nens. A Roma puja la categoria del pedagog però fa la maeixa feina, copiant el model grec. Al Renaixament, el pedagog comença a assumir tasques de pedagog com a tutor o preceptor. Es comença a exercir una educació individual. El pedagog ha anat adquirint tasques més extenses.