I. SABER SOBRE L'EDUCACIÓ: 1.2 Pedagogia, Ciències de l'Educació i Teoria de l'Educació. Classificació de les teories de l'educació.

1.2 Pedagogia, Ciències de l'Educació i Teoria de l'Educació. Classificació de les teories de l'educació.

Concepte i composició de Pedagogia

Autors:

H.C. Trapp (1770), "Ensayo de una pedagogía".
Primer que va plantejar-se escriure sobre la pedagogia que s'ocupa de l'educació en general. Parla sobre els fonaments d'aquesta.

Kant (1803), "Sobre Pedagogia".
És l'esquelet que hi ha darrere de moltes matèries pedagògiques. També parla dels fonaments de la pedagogia. Fa reflexions sobre aquesta. La pedagogia es pot comprendre en diferents parts. Va ser professor de la Universitat de Filosofia.
Considera que l'educació es pot veure de dues maneres:
- Pedagogia física: èsser humà té en comú amb els animals. (instint de supervivència)
- Pedagogia pràctica: busca l'imperatiu moral que és cap´ç de construir l'èsser humà que ens guia cap a la LLIBERTAT. La funció del pedagog és que funcionin aquests imperatius. L'educació pot canviar aquests imperatius morals. La pedagogia pràctica busca la llibertat.

Herbart (1806), "La pedagogia general deduïda del fi de l'educació".
És el pare de la pedagogia científica. En el seu llibre parla de que la Pedagogia té dos saber que s'estructuren en:
- psicologia: com s'ha de fer.
- filosofia: dóna les fites.

Gentile (1900)
va ser el primer ministre del govern feixista de Mussolini. Va ser un filòsof amb funció pedagògica important. La pedagogia marca el que marca el procès d'educació. l'educació s'ha de basar en el mestre i en la tradició humanística. Tothom tenia dret a l'educació.

Durkheim (1911)
Socìòleg fundadr de l'escola francesa de la sociologia. Creu que la sociologia està interessada en l'educació. Escriu en aquesta línia. Defineix educació en el primer diccionari de pedagogia.


Composició pedagogia:

- Saber científic: recerca de patrons científics per explicar l'educació.
- Saber tècnic: basat en el saber pràctic, es centra en les tècniques.
- Saber filosòfic: filosofia és la mare de la pedagogia, la filosofia marca les fites.
- Saber experencial: l'experiència directa del fet educatiu.

La pedagogia és el tronc i les seves disciplines les branques.

Ciències de l'educació: suma de les ciències que teen de cognom educació, entre elles la pedagogia.
Dins de la pedagogia general, trobem la teoria de l'educació.

La teoria en general i de forma col·loquial:
- intent d'explicació.
- intent de predicció.
- allò oposat a la pràctica.

Teoria és un conjunt de creences i coneixements; capacitat de preescriure.
Etimologia: observar, mirar, especular.

Les capacitats de la teoria són:
- descriure o explicar.
- planificar l'intervenció.

Hi ha dos tipus de teories:
- Pràctiques: preescriuen. Dins d'aquestes es troba la Teoria de l'Educació (descripció, explicació i preescripció)
- Científiques: només descriuen i expliquen.

L'acció pedagògoca és optimitzar la pràctica educativa.

Realisme pedagògic

1. Comenio i Locke: mètode intuitiu està bé com acció pedagògica.
2. Rosseau a Pestalozzi ho van fer servir.
3. Els positivistes a l'Escola Nova també.

Objectiu general: millorar l'educació.

Autors

Comenio: buscava millorar. ORBIS SENSUALIUM PICTUS (1658), primer llibre amb dibuixos per a nenes, es deia que enia que haver llibres per millorar l'aprenentatge de l'educand.

Descartes: "El discurso del metodo". Amb l'experiència no passa res si t'equivoques sempre i quan reconeguis el teu error, és millor això que t'ho expliqui algú que ja ho sap. L'objectiu és el coneixement més exacte de la realitat.

Rosseau: "Emilio". L'home és bo per naturalesa. La societat corromp a l'individu lliure. L'objectiu és educar lliurament, millorar per tal de crear un estat futur millor.

Spencer: era positivista. Deia que ens hem de qüestionar on està la frontera entre el bé i el mal. Segons els agents aquesta frontera varia. Tothom busca sobreviure. Darrere el positivisme està la odea de la supervivència. Per millorar l'acció educativa gas de deixar que l'educand experimenti tot tipis de conseqüències.

Dewey: Dins del principi de socialització. L'objectiu és una societat justa.

Makarenko: "El poema pedagógico", parla sobre la importància de la moral.

Rogers: "Libertad y creativisas en educación"

Ferrer i Guàrdia: "Ni premio, ni cástigo", amb ideologia anarquista.

Neill: "Summerhill"

Reimer: "La escuela ha muerto"