II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.1 El subjecte de l'educació: noció d'educabilitat. Els primers passos.

2.1 El subjecte de l'educació: noció d'educabilitat. Els primers passos.

Concepte d'educabilitat: capacitat que té un subjecte de ser educat. Aquesta capacitat abarca tota la vida.

Perspectives des de les quals es veu l'educabilitat:

- Perspectiva optimista: l'educabilitat no té fronteres.
- Perspectiva pessimista: biologista, sociologista o fatalista.

Retalls d'educabilitat

Vivim unes coses que fa que ens eduquem d'una manera o d'una altra. Hi ha una crisi de valors a causa de la consciència del veloç temps i la consciència del consumisme. Això fa que haguem de contemplar els nens d'una manera especial.

El subjecte de l'educació i les diferents perspectives

El subjecte de l'educació es pot mirar de tres maneres:

- Edat: desde que es neix fins que es mor es va passant per diferents etapes que van canviant històricament: infantesa, adolescència, maduresa i vellesa.
Canvia l'edat en la que hi ha cada etapa segons la època en la que es viu.

- Característiques: des del punt de vista de la pedagogia, les persones tenen unes caracterísitques determinades que són els principis educatius. I s'ha de treballar a partir d'aquests.

- Transformació històrica: es refereix a com canvia la visió del subjecte amb el temps.

La infantesa com estadi educatiu privilegiat

Tota la vida dels infants està basada en l'influència educativa. Philip Aries ens diu que la infantesa es comença entendre com a tal al segle XVII. Abans el nen és considerat com un adult petit, es veuen com una cosa graciosa. Segons Aries, això es demostra a travès de la pictografia, els nens no surten sols als quadres fins al segle XVII.
Aquest canvi durant el segle XVII és molt lent. Gràcies a la reflexió d'autors com: Michel Montaigne "Ensayos", Comeni "Orbis pictus" i Rosseau "Emilio de la educación." comencen ha haver consideracions especials cap a la infancia, cosa novedosa.

Elements que configuren la infancia com a període particular

Els elements de la infantesa d'avui dia són: moda, joc i literatura infantil. Es creen elements per configurar la infancia perquès un terreny perfecte per a la societat de consum. Els elements comencen a aparèixer perqupe es comença a pensar en les necessitats dels infants: indumentària i joguines (un bé important pel nen, la joguina vol reflectir la realitat adulta i el nen crea el seu camp simbòlic.)

En un moment determinat de la història, la gent s'interessa per saber que parlen les famílies al voltant del foc, durant el segle XIV - XV, unes persones s'encarregaven d'escoltar el què expliquen les famílies i ho escriuen. Entre ells està Perrault un dels recopiladors més destacats.

Perrault va escriure "La caputxeta vermella", "El gat amb botes", "La bella durment" i "El polzet" entre altres. El seu llegat va ser destinat els infants però no es sap amb seguretat si estava fet per a ells. Els germans Grimm van escriure "La Blancaneus". I Teresa Colomer l'"Eterna caputxeta". Hoffman ho feia a través d'imatges perquè aixó als nens els hi quedava més marcat.

Peter Pan és la prova evident de que el concepte d'infancia està molt consolidat.

Hi ha una mesura educativa i moral que diu si una cosa és apta o no pels nens.

L'extensió escoalr i la transformació de la família

A l'any 1972, l'ensenyament és obligatòri. Els nens que anaven a l'escola estaven malalts ja que els sans anaven a treballar. L'escola anava i venia durant la història.

A l'Imperi Romà hi havia l'escola, va desaparéixer i després va aparéixer un altre cop a l'Edat Mitjana, on els nens anaven a l'escola però als deu anys. Era una escola religiosa i tardana.
Al segle XV - XVI es quan es considera que els nens tenen que anar a l'escola, però només els lissiats o malalts. Al segle XIX l'escola es comenca a organitzar. I entre el segele XIX - XX està en plena plenitud.

A les classes treballadores estava pitjor vist anar a l'escola que no pas a la classe acomodada. Es van posa de moda els internats en les classes altes. L'escola estaca molt vinculada a la classe social. L'educand passar a ser considerat de manera diferent al llarg del temps. Ha canviat de manera sorprenent, per tant tambñe ha canviat la visió que es té de la infantesa.

La família s'ha transformat brutalment però mai ha desaperagut. Aquest canvi de la família afecta al desenvolupament del nen. La família està lligada als índexs de natalitat.

En el segle XX es comencen a fer estudis de mesures educatives i higièniques dels infants: número d'hores que el nen ha d'estar a l'escola, vacances i espai necessàri pel nen.

El treball infantil

Per tal d'enriquir-se l'empresari, s'explotava moltíssim a la classe obrera i sobretot també treballen els nens. Al segle XX seguien treballant. Els pares necessitaven que els nens treballèssin per la família. Al 1905, a Barcelona, hi havia 5992 nens en l'indústria tèxtil. Es comença a regular la prohibició del treball infantil.

Avui en dia, la majoria dels nens no treballa, però només s'erradicat el treball infantil en els països rics. A Àsia i Àfrica, les empreses multinacionals exploten els nens.

La desaparició de la infantesa

El despertar temprà dels infants s'ha barrejat amb els medis de comunicació, per tant ara la infancia té molts trets pseudo-adolescents: indumentària (modes), gustos musicals i característiques de les joguines.
Les causes són: les famílies tenen certa disponibilitat econòmica, grau sortir del consum i gran influència dels macs media (més hores de televisió).

Les dispars infancies

Les infanteses del món són molts variades: nens implicats en guerres, SIDA, nens explotats, nens abandonats, etc...

La globalització vol crear un mercat global amb característiques comunes que arribi a totes les infanteses.

A 1990 el 96% dels esats es declara protector del dret dels infants.