II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.4 Dimensions, continguts i metodologies en la formació humana. Introducció als paradigmes sistèmic i de la comp

2.4 Dimensions, continguts i metodologies en la formació humana. Introducció als paradigmes sistèmic i de la complexitat dels models transdisciplinaris.


A) DIMENSIONS

1) L'educació intel·lectual.

Concepte d'intel·ligència: hi ha discrepàncies sobre aquest concepte. No hi ha un consens ferm. Té una gran quantitat de matissos.

Intel·igència:

- Facultat única (Spearman)

- Conjunt d'aptituts separades (Thurstone). És la que més es mantè avui dia. Aquestes aptituts són: percepció, aprenentatge, motivació, raonamet/pensament, llenguatge. La intel·ligència és l'ús de tots els elements citats.

Per mesurar la intel·ligència:

- Francus Galton.

- Alfred Binet (segle XX) es buscava mesurar i quantificar la intel·ligència. CI Tests d'intel·ligència de David Wechler.


1.2 Teories sobre el desenvolupament intel·lectual

PIAGET: moviment constructivista genètic (1886-1980). Teoria comprensica del desenvolupament del pensament

El nen o nena no pensa menys que els adults sino que pensa diferent, pensa per estadis. Ho fa a partir de processos d'assimilació i acomodació i de l'experiència. Això és una activitat cognitiva cap a l'entorn.

Piaget descobreix això a partir de l'observació dels infants.


Crítiques a Piaget:

- ordre fixe al transcurs dels estadis.

- especificar de manera poc concreta alguns dels processos que esdevenen en els estadis.

L'any 1955 va crear el Centre Internacional d'Epistemologia Genètica a Ginebra.


VIGOTZKY: es centra en:

- la reestructuració de la consciència

- construcció social i cultural a través del llenguatge i les relacions entre iguals, que comporta una internalització, lleis de doble formació i zona de desenvolupament pròxim.

El subjecte va fent aquestes dues coses, transforma a la cultura i la cultura el transforma en ell.

2) L'educació moral

Es tracta de fer una educació vinculada a la vida. Una educació que encara els problemes que ens preocupen (J.M. Puig)

Teories del desenvolupament del raonament moral: Jean Piaget (1886 - 1980) i Lorenz Kolhberg.


3) Altres dimensions

L'educació sentimental: socialment els sentiments són educats.

Daniel Goleman, en el seu llibre "La inteligéncia emocional", diu que els éssers humans es mouen per les emocions.

Les emocions i els sentiments són educats col·lectivament. L'educació formal té un pes important dins d'aquesta educació.

Por

La por ha fascinat a moltes disciplines científiques: antropologia, psicologia i filosofia. És una mesura de supervivència i està sempre en les nostres vides. La por és educada ja que està lligada a la mesura de supervivència i a la sumissió de l'altre. És una estrategia que s'ha pogut utilitzar molt fàcilment. Quan l'educació fomenta la por en els nens és per aconseguir les seves propostes.

Il·lusió

Hi ha un extens imaginari col·lectiu per educar aquest sentiment. Sempre hi ha un personatge per crea un sentiment d'il·lusió pels nens. A la gent li agrada genera emoció als infants. Por i il3lusió comparteixen algunes coses.

Amor

L'amor és una cançó que va sonant com una música de fons en l'infancia. L'amor en la infància es tracta de jugar amb una ambigüitat hipòcrita, ja que l'adult té por que la cosa s'acceleri massa en el joc de l'amor dels nens.
L'amor entra per aquestes portes a la infància: música, literatura, mitjans de comunicació i família.

Tristesa

La tristesa pura i dura neix i acaba amb ella mateixa. La gent acostuma a dir que el món està malament o que anem milloranr i els nens reben aquest missatge. La pedagogia ha de lluitar perquè la tristesa i la por no ens mengin. És bo educar per la prudència. La por i la tristesa ens fan individus vulnerables.

Martin Seligman (Llibre: "La auténtica felicidad")

Diu que la trisesa està garantida perquè tu no pots der res per borrar la causa i tallar amb aquest cercle. Estem mirant-se contínuament amb nosaltres mateixos, hem de mirar als de més. Les satisfaccions perdurables són una petjada important en el subjecte.
L'angoixa vital l'hem de superar a partir d'una visó més optimista. Trencant amb aquesta selva emocional.
La societat occidental busca girar la mirada cap a un mateix pensant que la pròpia persona és el més important, i això ens fa entrar en un cercle d'infelicitat i els beneficis són efímers. Per tallar amb aquest cercle hem de descobrir el que hi ha al nostre voltant.


B) CONTINGUTS

L'educació formal forma part de la cultura oficial. Als anys 70, la transmissió de continguts es va anar ampliant. Al maig del 2006, es diferencia l'educació formal de la no formal, segons la convivència dels seus continguts.

El currículum escolar

- Lectura i escriptura.

- El Trivium (Gramàtica, lògica i retòrica) i el Quadrivium (Aritmètica, música, geometria i astronomia): Es parla separadament de dues ciències com ara la separació de ciències i lletres.

- Les assignatures: al segle XV les matemàtiques agafen més importància i al segle XIX la biologia. Al 1509 a França, es crea el College de Montaigne i al 1599 apareix la Ràtio Studiorum dels Jesuítes que estructuctura minuciosament l'escola.

- Els eixos transversals: són les temàtiques que teen a veure amb els valors i els continguts. Es treballen els valors amb continguts diversos.

A l'escola se li demana que eduquin en tot. És absurd que els mestres i els pares es contradiguin perqupe s'eduqeun en doble moral. A l'escola se li demana valors i continguts.

Continguts dins i fora de l'escola

L'educació formal i els continguts escolar abans formaven un monopòli educatiu que era l'escola. Als anys 70, la transmissió de continguts es complica. La UNESCO, amb Philip Coombs, diu que l'escola és l'encarregada de l'educació formal. A l'any 2006, conviuen l'educació formal i la no formal.

-Educació formal: té una estructura rígida i tothom l'ha d'adquirir.

-Educació no formal: té una estructura flexible, molts continguts i molt diversos i l'individu la tria.

- Educació informal: és una educació familiar i entre un grup d'iguals.

Components del desenvolupament del currículum

- Les fonts.
- Els elements individuals, supraindividuals i els impersonals.
- Els processos.

C) METODOLOGIES

1) El metòde com a camí.
2) El dibuix del camí.
3) Controvèrsies.