II. APROXIMACIÓ AL FENÒMEN EDUCATIU: 2.5 Objectius, finalitats i valors en educació. Neutralitat i bel·ligeràcia en educació.

2.5 Objectius, finalitats i valors en educació. Neutralitat i bel·ligeràcia en educació.

La finalitat és la guia de l'acció educadora, i l'acció educadora és l'indicador de la finalitat. Finalitat i acció tenen una relació bidireccional i sempre estàn molt unides.

A continuació, mostrarem amb alguns exemples els valors que es volen ensenyar als infants:

1) La panera dels tresors: és un invent de Elnor Goldshmied, és un material pels nens. La seva finalitat és la manipulació de materials diversos i naturals. El seu disseny va canviar el què era la seva primera finalitat.

2) L'Agenda 21: és un projecte per l'educació ambiental. És un projecte europeu per a la majoria d'escoles. Són una sèrie d'activitats. Té com a finalitat conscienciar a la societat de la importància de reciclar i de les qüestions medioambientals. Una altra finalitat és fer el món més sostenible.

3) Educació vial: intenta educar a les noves generacions. La seva finalitat és intentar adquirir coneixements per evitar accidents i per una conducció responsable.


Finalitat des de la perspectiva de diferents autors

Plató: pensaments pedagògics per arribar a una societat ideal, Aquesta societat ideal es sostè per homes justos. Educativament, la finalitat és fer homes justos ja que és el fonament de la societat ideal.
Ciutat estat ideal: busca un disseny d'aquesta. Els himes justos seràn els governants d'aquesta ciutat estat idel. Només potser home just un sector de la societat, el què pot arribar al món de les idees. L'educació està dissenyada per Plató per arribar-hi.

Rosseau: es plantejava l'educació de l'home naural. Vivim en una societat corrupta que ens acaba fent el què som i ens treu la naturalitat. A l'any 1972, escriu l'Emili on parla de no fer malbé la naturalitat, el què s'ha de fer és evitar que la societat contamini abans d'hora aquest èsser humà. Tot això s'ha d'aconseguir com sigui. L'objectiu és intentar conserva la naturalitat. L'educació negativa és la de no intervenció, deixa que l'infant sigui espontàni.

James Mill: era un utilitarista anglès del segle XIX. Comencen a aparèixer aquests pensaments perquè la indústria és ferotge. La indústria va ser el nou motor del canvi de l'economia. Començar a aparèixer el positivisme i l'utilitarisme, busquen la utilitat a les tasques realitzades pels èssers humans. Mill buscava el benestar personal i el de la majoria. Quan l'infant fa una cosa ben feta se li ha de donar un reforçament. Buscar d'alguna manera quan el subjecte fa una cosa ben feta i quan la fa mal feta donar-li un estímul negatiu.

John Dewey: Té la finalitat de formar un èsser humà democràta. Representava molt bé eñ tàndem teoria - pràcica. Ell es fa el plantejament que la societat ha d'anar cap a la democràcia. S'ha d'aconseguir que el subjecte es sentir im`plicat en aquesta societat. Dewey treballa molt en aquest sentit.